Des de ja us aviso que el protagonista d'aquesta història us caurà malament, molt malament. En Gorô és un home egoista, pretensiós, dèspota, masclista, abusiu, dominador... i podria seguir. El pitjor és que ell no se n'adona i viu creient que és una persona excel·lent i exitosa, sobretot per ser el president d'una important empresa, per tenir molts diners, mantenir una família "estable i exemplar" i fer en tot moment el que li ve de gust. I la veritat és que el càrrec no ho ha aconseguit per mèrits propis, va ser herència del seu pare i el seu avi, i la seva família viu aguantant les seves mentides i infidelitats amb moltes amants. El Gorô viu molt tranquil i segur fins que una sèrie d'esdeveniments fan que tota la seva estabilitat comenci a enfonsar-se i el seu món s'ensorri. Com viu una persona així la caiguda? Serà per fi conscient dels seus errors i de que ha sigut el seu propi egoisme i males decisions les que l'han portat fins allà? Li servirà aquesta experiència com a aprenentatge o continuarà excusant-se i pensant que la culpa la tenen tots els altres? És curiós assistir al flux de pensaments d'algú així i com afronta el procés d'enfrontar-se a la veritat. Perquè, com ha arribat Gorô a ser així? Què hi ha del seu passat, la infantesa, la relació amb els pares...? Hauran influït les seves circumstàncies personals i vivències en allò que s'ha convertit? Pot això justificar segons quin comportament? El que més m'agrada de les novel·les d'Aki Shimazaki, i en concret d'aquesta pentalogia, és la riquesa dels seus personatges. De qui teníem una vaga imatge i una idea més o menys preconcebuda, se'ns obre un món personal i amagat que ens fa conèixer-lo a fons i entendre com ha arribat fins a aquest punt. És la prova que les aparences gairebé mai no són el que semblen i que de vegades jutgem algú amb massa facilitat. Amb una narració senzilla i sense gaires floritures és capaç de construir històries personals complexes però fluides i que t'atrapen des de la primera pàgina. + Leer más |