Boulder: 88

“Diu que m'assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de mon que van sobrar després de la creació”. Esta és Boulder, una dona solitària que pareix que viatja sense necessitar a ningú, com a cuinera d'un vaixell, deixant que la vida passe. Però eixe vaixell ha de parar abans de continuar, i en eixa situació apareix la Samsa i l'amor i la passió... i després les renúncies, i els silencis i les concessions i la solitud de la que es sent abandonada sense estar-ho... Boulder m'ha paregut un llibre dur, trist, melancòlic.... i increïblement preciós i ben escrit. Explica processos vitals des d'una perspectiva realista i dolorosa que poca gent s'atreveix a tractar. Fuig del món “happy” per a tractar d'una manera esquinçadora la solitud de la seua protagonista i aspectes de la maternitat i les relacions de parella que, hui dia, poden dir que no estan massa ben vistos.
Eva Baltasar (Barcelona, 1978) aconsegueix, amb un llenguatge poètic i exquisit, atrapar-te amb aquesta història d'amor difícil, mostrant diferents fases de les relacions de parella en les quals finalment res és blanc ni res és negre. L'incapacitat d'evolucionar front al deixar-te dur traint la teua opinió, la teua manera de pensar. Tot te conseqüències, tot te un preu, i les relacions sempre estan en continu canvi.
Un llibre dur, trist i de dies grisos que et farà reflexionar. Molt recomanable.