Llegit com a homenatge per la mort de l'autor. Llibre autobiogràfic on el Paul Auster fa un recull de la seva vida quan està a punt de fer 64 anys. Quan sent els primers senyals de la vellesa. Quan veu, segons les seves paraules, que les coses que penses que no et passaran mai, que ets l'únic a qui no passaran, llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom. En aquest moment és quan fa un recull de sensacions i ens explica molts fets que recorda, com les seves primeres experiències sexuals, una relació de les cases i llocs on ha viscut, les morts que han colpit la seva vida, els seus enamoraments... Quan aquest dissabte vaig conèixer la mort del Paul Auster, vaig pensar que el millor homenatge que li podia fer era llegir un dels seus llibres. Dels molts seus que encara no he llegit. Vaig decidir-me per aquest perquè em permetria conèixer coses de la seva vida explicades per ell mateix. No puc dir gran cosa de la seva obra que no s'hagi dit ja, i més aquests dies. Només la meva sensació en llegir-lo, i és que era un narrador excepcional. M'ha fet estar enganxat a un llibre sense un argument ni una línia temporal definida, on m'ha explicat anècdotes i patiments de la seva vida, coses bones i dolentes, les seves vivències en vint-i-un canvis de domicili, la mort dels seus pares, i moltes coses més, però amb una senzillesa i a l'hora qualitat narrativa que m'ha enlluernat. Un diari escrit en segona persona, i com ell mateix diu en una entrevista, on ens explica la veritat tal com la recorda, potser amb inexactituds, però que no són intencionades. Fets quotidians de la vida, que ens poden passar a qualsevol de nosaltres, sense donar-se la importància que té haver estat un dels grans escriptors dels nostres temps. Molt recomanable, per conèixer una mica més a aquest autor que trobarem a faltar. + Leer más |