Esta noche dime que me quieres

En esta historia vamos a conocer a Tancredi, un hombre treintañero adinerado, frío, atractivo y brillante, pero incapaz de entregarse al amor por culpa de unos problemillas del pasado. Y también conoceremos a Sofia, una joven promesa del piano que dejó de tocar después de hacer la promesa de que si su novio, Andrea, salía con vida, dejaría de tocar el piano. Andrea tendrá también un gran papel en este libro.

Sofia acaba siendo profesora de piano y en esas conoce a nuestro protagonista, Tancredi, en una iglesia. El cual quedará embelesado con ella, pero Sofia no es como las mujeres con las que está acostumbrado a tratar, y él intentará conocerla y saber más de ella para hacerla suya pase lo que pase.

"Esta noche dime que me quieres" es un libro que, una vez acabado de leer, no parece lo habitual en Federico Moccia, no es tan juvenil como los otros dado su contenido sexual, no es un amor como el resto de los narrados anteriormente por él. Pero eso no significa que me haya gustado menos, al contrario. Tiene una narración algo más madura y realista, pero obviamente sigue teniendo esa esencia que tienen los libros del autor.

Sobre los personajes diré que Tancredi me cayó fatal en un principio y odiaba que se comportara de ciertas formas, en ciertas situaciones, me exasperó un poco al igual que lo hizo Step en "A3MSC". Luego, Sofia, me cayó muy bien, pero me desesperaba su bipolaridad. En un momento opinaba una cosa, pero sin venir a cuento ya opinaba otra a la siguiente página.

Me ha gustado mucho el hecho de que está narrado de forma que podamos conocer también el pasado de alguno personajes y así entendamos mejor el porqué son así en la actualidad. También quiero destacar algunos de los personajes secundarios como Claudine, la hermana de Tancredi, la cual es imprescindible en esta historia para que ésta se desarrolle de buena manera.


Yo no soy muy partidaria de las historias con infidelidades o que traten de ellas, no me preguntéis el porqué, pero me ha gustado conocer el punto de vista de una persona que lo es o tiene pensamiento de serlo. Eso me ha llevado a entender unas cuantas cosas. A entenderlas, no a compartirlas, ojo.

No ha sido mi libro favorito del autor pero no es un mal libro. Me ha gustado mucho que haya ese punto maduro, además de que es ágil de leer. A lo mejor, lo que me ha dejado más fría ha sido el final. Por eso hay segunda parte...

Ja fa uns quants dies que us anem apropant les novel·les d'en Federico Moccia gràcies a l'aposta d'un format més econòmic per part de labutxaca, o si preferiu la tapa dura la trobareu a Columna.

A les novel·les Perdona si et dic amor i Perdona però vull casar-me amb tu tenim a uns protagonistes que són joves tot i que entre ells hi hagi diferència d'edat i a l'aventura d'Aquell instant de felicitat tenim uns protagonistes molt i molt joves, és per això que ens ha sobtat (i encantat) la nova novel·la Aquesta nit digues que m'estimes.

En aquesta novel·la que no forma part de cap saga coneixerem un triangle amorós protagonitzat per una dona grandeta i dos homes també ja adults.

La dona és una prestigiosa pianista que ha d'abandonar els seus dies com a gran figura dels teatres i els recitals per tal d'entregar-se al Andrea, el seu company de ruta que ha patit un accident que l'ha deixat paralític. Tot i això, no l'allunyarà de la música doncs sigui on sigui ella la sent d'una manera que la fa brillar amb llum pròpia.

El seu món trontollarà quan en Tancredi la descobreixi a l'església embriagada per la melodia que canten uns nanos... no sap com ni perquè però el subtil moviment dels seus llavis acompanyant de manera vergonyosa la música el deixa embadalit i amb un únic desig: l'haig de conèixer!

En Tancredi és un home sofisticat, aficionat al món dels esports, seductor i extremadament atractiu.

La Sofia no està per històries ni per murgues barates i no creu massa en els sentiments d'en Tancredi, per ella sols son jocs de mirades i d'un alt ego que no vol ser ferit pel rebuig d'una dona.

El propi Tancredi no es pot creure que ell s'hagi enamorat doncs és un fòbic al compromís i prefereix seguir vivint com un pica flors encara que ja li hagi passat l'edat de fer-ho.

L'historia va in crescendo mentre veien com la Sofia fa una gran introspecció per tal d'esbrinar que és allò que fa perquè vol o allò que fa per obligació o perquè és el que toca...
Qui ha de guanyar a la seva batalla interna? Allò correcte o allò que l'apassiona?

Quin camí agafarà? Hi ha algun camí en el que ningú no surti ferit?

Realment he anat a moltes signatures de llibres de l'autor, bé, a totes les que ha fet a Barcelona i em sorprèn com des de que la va publicar sempre és la nota de color entre un públic una mica més gran que no sap si cridar als quatre vents tot el que els ha agradat de la novel·la o millor sentir una mica de vergonya de fer cua enmig d'adolescents!

És una novel·la on el públic és més divers, la trama és més profunda però sempre amb el segell de qualitat de l'autor.

Us perdreu la dolça melodia d'aquestes planes? Jo no ho faria ni boja!

Esteu a punt de fer-vos fans d'en Moccia si és que encara no ho éreu!

Enlace: http://lapetitallibreria.blo..

Un libro que deja atrás la vida adolescente y se centra en una mujer madura y con una vida hecha. Cuando terminé, me dejó una sensación difícil de explicar, pero se ha quedado entre mis referencias desde entonces.