T'agrada Brahms?

CATALÀ:

Voleu començar la vostra addicció als Petits Plaers aquest Sant Jordi? Doncs una bona opció és fer-ho amb T'agrada Brahms?, l'últim llibre publicat de la col·lecció.

En aquest cas, tot i que l'autora tenia només 24 anys quan va escriure la novel·la, podem llegir una Sagan més madura que a Bon dia, tristesa (que m'agradaria recordar que va escriure amb 17 anys). Ens parla d'un triangle amorós on cap dels integrants està en les mateixes condicions.

Vull pensar que l'autora vol fer una crítica a les relacions de l'època. Relacions fràgils, superficials, de dependència, i que en en l'actualitat encara es poden trobar en determinats cercles socials, encara que en menor mesura.

També ens mostra la hipocresia que existia (i existeix) d'acceptar una relació tòxica, on un dels dos és infeliç (com la de la Paule i el Roger) i, en canvi, no admetre o criticar-ne una per la diferència d'edat (sobretot si la dona és la gran), encara que els sentiments siguin més profunds (com la de la Paule i el Simon).

M'ha semblat interessant, també, conèixer els pensaments de la Paule, la seva situació no és fàcil i m'ha costat entendre segons quines coses i quines decisions va prenent.

Podria dir que afegeixo aquest a la llista de Petits Plaers que més m'han agradat, per tant, us animo a llegir-lo i que el puguem posar en comú.

Des d'aquí vull agrair a l'editorial l'enviament de l'exemplar. No sabeu la il·lusió que em fa! 😘

Estaríeu disposats a aguantar qualsevol cosa per amor? 💖

ESPAÑOL:

Queréis empezar vuestra adicción a Petits Plaers este Sant Jordi? Pues una buena opción es hacerlo con T'agrada Brahms?, el último libro publicado de la colección.

En este caso, aunque la autora tenía solamente 24 años cuando escribió la novela, podemos leer a una Sagan más madura que en Bon dia, tristesa (que me gustaría recordar que escribió con 17 años). Nos habla de un triángulo amoroso on ninguno de los integrantes está en las mismas condiciones.

Quiero pensar que la autora quiso hacer una crítica a las relaciones de la época. Relaciones frágiles, superficiales, de dependencia, y que en la actualidad aun se pueden encontrar en determinados círculos sociales, aunque menos que entonces.

También nos muestra la hipocresía que existía (y existe) de aceptar una relación tóxica, donde uno de los dos es infeliz (como la de Paule y Roger) y, en cambio, no admitir o criticar una donde haya una importante diferencia de edad (sobretodo si la mujer es la mayor), aunque los sentimientos sean más profundos (como la de Paule y Simon).

Me ha parecido interesante, también, conocer los pensamientos de Paule, su situación no es fácil y hay cosas y decisiones que me ha constado entender.

Podría decir que agrego este a la lista de Petits Plaers que más me han gustado, por eso os animo a leerlo, para que posamos comentarlo.

Desde aquí quiero agradecer a la editorial el envío del ejemplar. No sabéis la ilusión que me hace! 😘

Estaríais dispuestas a cualquier cosa por amor? 💖
Enlace: https://avegadesllegeixo.blo..

Després de Bon dia, tristesa vaig començar aquest.
A T'agrada Brahms?, l'autora utilitza la segona persona per explicar la història de la Paule dividida entre el Roger, un home que no li acaba de dedicar tota l'atenció que ella voldria i el Simon, un noi que s'enamora d'ella sobtada i apassionadament.
Aquest cop, no m'ha convençut. I ha estat, principalment, per dos motius. Per un costat, el fet de passar de la 1a persona de Bon dia, tristesa a la 2a de T'agrada Brahms?, no m'ha agradat, m'ha donat la sensació de que m'allunyava dels personatges i el què passava i que a l'autora li passava el mateix. M'ha faltat proximitat. Per altra banda, s'ha m'ha fet llarg i lent. Els tres personatges principals m'han produït molta mandra i no m'acabava de venir de gust llegir-los. al mateix temps, però, entenc que aquesta lentitud en l'evolució i desenvolupament de les mirades, els gestos i els sentiments es part de la gràcia del llibre però, no per a mi.