InicioMis librosAñadir libros
Descubrir
LibrosAutoresLectoresCríticasCitasListasTest

Viena

Viena Ediciones es una editorial independiente fundada en 1991, dedicada a la edición en catalán y dirigida por Isabel Monzón y Enrique Viladot. Su catálogo incluye un amplio abanico de temáticas diversas, tanto de ficción como de no ficción.

Libros populares ver más


Críticas recientes
massallibrespendents
 24 May 2024
Vera de Elizabeth von Arnim
Una jove molt innocent, la Lucy, acaba de perdre al seu pare. Per casualitat, coneix al recent vidu Everard, que l'ajuda en aquest procés de dol. Everard és un home madur i atent que substitueix a aquesta figura paternal a la vida de la Lucy, i que al cap d'uns dies, ja li demana matrimoni. Ella, confosa, accepta, però potser l'Everard no és l'home que sembla. Darrere de l'amor que sembla que té a la Lucy hi ha un home i dominant i possessiu. A banda, també hi ha la Vera, la primera dona de l'Everard, que va morir en circumstàncies no aclarides.



Es tracta d'un clàssic del suspens psicològic i, publicat originalment el 1921, i que es considera un precedent de "Rebecca" de Daphne du Maurier.



No acostumo a llegir clàssics, però després de veure'l molt recomanat a les xarxes em vau "picar" a llegir-lo. I la veritat és que ha estat un encert.



És un llibre que no sembla que hagi estat escrit fa més de cent anys, de lectura àgil i que provoca una sensació de patiment des del principi del llibre, quan veus que darrere l'Everard hi ha un maltractador psicològic dels pitjors que he vist mai en un llibre. A més, et transmet molta angoixa per les poques opcions que té la Lucy en l'època en què es desenvolupa l'acció.



Sembla que no passi res, però és un patir constant.



Els personatges estan molt ben definits. Reflecteixen molt bé al lector la seva personalitat.



Molt bon llibre, però deixa una mica de mal cos.



Imprescindible.

+ Leer más
Comentar  Me gusta         00
herbookss
 31 March 2024
Neu de tardor: 37 de Irène Némirovsky
Irène Némirovsky va saber massa bé el que era el desarrelament. El sentiment de nostàlgia, de trobar a faltar la teva terra, les teves arrels, el teu poble. La seva pròpia família va haver de fugir del seu país i viure amagats fins que no els va quedar més remei que exiliar-se i començar una nova vida a París com a estrangers no desitjats: eren russos i, a més, jueus. Tot i així aconsegueix tenir èxit amb els seus llibres i és força reconeguda, portant també una vida familiar feliç fins que el 1942 l'aturen i la deporten al camp d'extermini d'Auschwitz on mor poc temps després. Gràcies a que les seves filles van sobreviure i van guardar una maleta amb els seus manuscrits s'han pogut recuperar moltes de les seves obres.



Hi ha molt de la vida i les experiències d'Irène als seus llibres, i per això sap transmetre a la perfecció, perquè ella mateixa ho va viure. En aquesta "Neu de tardor" ens presenta a la Tatiana Ivanovna, una dona gran que ha treballat des de sempre com a mainadera d'una important família russa i que, a conseqüència de la Gran Guerra i el que aquesta desencadena, es veu empesa a deixar la seva terra i refugiar-se a París. És des d'aquest punt que Tatiana rememora la seva vida i ens condueix per una travessia plena de records, d'enyorança, d'introspecció. Ens parla tranquil·la, amb una narració serena i senzilla però que aconsegueix emocionar, i reflexiona sobre la memòria, la solitud, la supervivència, la vellesa... Hi ha molta malenconia en les paraules, però també superació i resiliència.



I amb aquesta imatge d'ella asseguda al costat de la finestra, sota els raigs del sol de tardor, esperant aquesta neu que no arriba, Irène construeix aquest relat magistral que tant abasta i que continua sent actual per a tantes persones.



De veritat, heu de llegir-la.
+ Leer más
Comentar  Me gusta         20
lauralovebook
 10 December 2023
Ara no miris de Daphne du Maurier
'No mires ahora' transcurre en Venecia donde una pareja inglesa pasa unos días de vacaciones intentando superar la muerte de su hija. Parece que todo va bien hasta que conocen a dos viejecitas, una de las cuales dice que es vidente y tiene un mensaje para ellos. Laura cree lo que dicen las señoras pero John está seguro de que todo es una estrategia para envolverlos y sacar algo a cambio. El relato se vuelve totalmente frenético y lo que ocurre es 🤯



Un relato adictivo, increíble e inolvidable. Venecia, ¿hechos paranormales a manos de la du Maurier? No os lo perdáis.



En castellano lo encontráis junto a otros relatos en la editorial La biblioteca de Carfax.
Comentar  Me gusta         10