 |
Després de Bon dia, tristesa vaig començar aquest. A T'agrada Brahms?, l'autora utilitza la segona persona per explicar la història de la Paule dividida entre el Roger, un home que no li acaba de dedicar tota l'atenció que ella voldria i el Simon, un noi que s'enamora d'ella sobtada i apassionadament. Aquest cop, no m'ha convençut. I ha estat, principalment, per dos motius. Per un costat, el fet de passar de la 1a persona de Bon dia, tristesa a la 2a de T'agrada Brahms?, no m'ha agradat, m'ha donat la sensació de que m'allunyava dels personatges i el què passava i que a l'autora li passava el mateix. M'ha faltat proximitat. Per altra banda, s'ha m'ha fet llarg i lent. Els tres personatges principals m'han produït molta mandra i no m'acabava de venir de gust llegir-los. al mateix temps, però, entenc que aquesta lentitud en l'evolució i desenvolupament de les mirades, els gestos i els sentiments es part de la gràcia del llibre però, no per a mi. |
>
