Permagel

Soc jo, l'estranya que tothom reconeix, aquesta que sembla de mentida sota la seva capa d'herba curta i consistent. Tinc un bon recobriment, impermeable com el dels bucs, però no és mentida, no la duresa del glaç preserva un món habitable, només que s'ha adormit.

La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols.
(La fuerza del miedo es la suma de cada pequeño sueño reducido a polvo).

Li dic que els fills són petits dipòsits d'incondicionalitat i que l'amor és un absolut no susceptible de modificació pels mètodes de lactància.

(...) em serveixo de tres tipus de mentides. Hi ha les mentides acomodatícies, les evasives i les pesants. Si encara sóc viva és gràcies a això, són els històrics corrons damunt dels quals la meva vida flueix (...)

Quin sentit te preparar el cos per a la mort, segons abans que s'esdevingui? La mort atrapa el cos com fa l'amor. Que l'atrapi desprevingut, doncs.

Quan comences a llegir el llibre, hi ha una part de tu que no vol continuar, i una altra part que no pot parar... I la protagonista entre llibres i sexe, és infantil, egoïsta, de vegades li diries quatre coses... Mica en mica, t'atrapa encara que no saps ben bé el perquè, fins que arribes a la última pàgina i tot dóna un tomb.

Cuando comienzas a leer el libro, hay una parte de ti que no quiere continuar, y otra parte que no puede parar... Y la protagonista entre libros y sexo, es infantil, egoísta, a veces le dirías cuatro cosas... Poco a poco, te atrapa aunque no sabes bien bien el porqué, hasta que llegas a la última página y todo da un giro.