Les nostres mares: Premi Sant Jordi 2022

Este libro no está traducido al español todavía. Ganó el Premi Sant Jordi 2022. Es un elogio a las madres, una manera de honrar a todas esas madres que renunciaron a sus sueños para que sus hijas si pudieran escoger.
Está narrado por diez voces femeninas de diferentes generaciones donde las historias se entrecruzan. Con una mirada crítica y realista. Con un lenguaje ácido y afilado.
Temas como la liberación sexual, el aborto, la homosexualidad, el cambio de sexo, la emigración, la misoginia, el divorcio, la drogadicción.
Capítulos cortos. Con un ritmo bastante rápido. He de decir que me costó habituarme a la pluma de la escritora y en algunas frases me costó entenderla. Pero es una lectura interesante y me gustó mucho las historias y las luchas de las protagonistas.

Bona tarda família,

“No saps com ajuda a viure, com ajudarà a viure també al Kris, que les costes importants de la vida tinguin un nom i un lloc. I potser és fer volar coloms, però jo sempre he pensat que aquella electricitat que se m'engegava i em pujava per les cames i els braços i em feia pintar era per alguna cosa”.

Avui us porto Les nostres mares de la Gemma Ruiz. És un llibre que em cridava molt l'atenció, li he pogut donar una oportunitat i ha estat una muntanya russa. Les històries de les protagonistes es van entrellaçant. És una història que se't fica dins i que hi segueixes pensant dies després.

Una història que llegeixes amb el cor encongit, per les emocions, per les petites pessigades al cor i pel llarg camí recorregut. Un camí que no ha estat fàcil, un camí que encara no ha acabat.

Ha estat un llibre que m'ha emocionat, que m'ha deixat amb els ulls plorosos. Un llibre sobre sororitat, evolució, companyonia, sobre donar-se suport, sobre donar-se la mà en determinats moments. Una història que no deu haver estat fàcil d'escriure. Us animo a que descobriu aquesta història.

“Com tantes altres dones abans que ella - i com tantes altres encara avui -, la meva mare mai va emprendre el seu propi viatge. M'hauria agradat tant que hagués pogut seguir el camí que ella desitjava… però perquè nosaltres nasquéssim, elles no ho van fer- “ Gloria Steinem