Ocàs i fascinació

La vida està feta de no res perquè no és res fora de la gran possibilitat de viure-la.

Tinc una casa nova. Dit així sembla que hi visqui o que hi hagi d'anar a viure aviat. Que l'acabi de comprar o de llogar. Res d'això. Hi ha més d'una manera de tenir cases. Jo tinc les cases que m'escullen, les que em volen perquè hi vagi a netejar.

Vaig descobrir que el desig de matar no tenia res a veure amb el d'estimar. S'estima sense voler. Es mata a consciència. El mal no és una força, és un concepte.

El silenci és un i té una sola cara. I com la gravetat, sense fer res, ho xucla tot. No descansa. S'empassa cada so, cada vibració, cada paraula. El silenci és viu com jo.

La ciutat és sanguinària: fabrica solitaris i els obliga a conviure.