La noche era oscura, opaca, titilante y lluviosa; estaba hecha de salpicaduras grises, de manchas lóbregas y de sombras tenebrosas.
|
La noche era oscura, opaca, titilante y lluviosa; estaba hecha de salpicaduras grises, de manchas lóbregas y de sombras tenebrosas.
|
Todos habían muerto o estaban muertos de miedo, que era lo mismo. Pero eran dos cosas distintas.
|
Tú no lo entiendes..Tengo arena, tengo arena aquí, señalándose el pecho. Y si se movía, la arena le dolía, y si se tumbaba, la arena lo ahogaba. Y Ángela realmente no entendía que una pena pudiera durar tanto. |
-Se ha muerto- dijo, meditabunda y seria, porque uno solo se muere una vez.
|
Y, bien pensado, en esa casa y en esa montaña, y en todas partes, el tiempo siempre había hecho lo que le había dado la real gana.
|
Dentro de sus ojos todo era negro. Tan negro como había visto que sería el cielo cuando se apagara el sol con un estallido que lo mataría todo y se hiciera de noche para siempre.
|
hasta el paso del tiempo acabó por olvidarla, y los añosla dejaron atrás, y dejaron atrás a las mujeres que la habitaban
|
Lo peor de todo no es morirse. Lo peor es la soledad.
|
Perquè al matí una dona ingènua podría creure's que la nit ja s'acabava. Però la nit no s'acabava mai, s'esperava amagada i sempre tornava.
|
Quan la Margarida es va morir, amb les mans agafades, amb les ungles primer roses,després blanques, amb la boca oberta i els ulls nevosos que ja fitaven les joies eternes, tota ella preparada, panteixant, desitjosa i deixatada, no hi va haver ni querubines, ni trompetes, ni esclat lluminós, ni espasme de glòria, ni goig definitiu, ni èxtasi ofegador. Només una rotllana de dones brutes i malcarades. Grotesques i ordinàries. Així mateix. Tan trist com sona.
|
_________Cerditos