SOLSMARINA

No era patiment, era un buit que de vegades m'ofegava i, de vegades, simplement, em deixava cara a la finestra durant uns minuts que després comprovava que havien esdevingut hores. Era el buit d'una provisionalitat que es trencava, de la constatació que el model de vida que havia creat després de llicenciar-me s'esbocinava sorollosament.