 |
Jane Austen va ser una autora anglesa. Va nèixer a Steventon, Hampshire, el 1775. Les seves 6 novel·les: Orgull i Prejudici, Seny i sentiment, L'abadia de Northanger, Persuasió, Emma i Mansfield Park estan considerades clàssics de la literatura anglesa. Estava escrivint Sanditon quan va haver de traslladar-se a Winchester, per estar més aprop del seu metge i intentar trobar una solució per a la seva malaltia. No s'hi va poder fer res i va morir el 18 de juliol de 1817 als 41 anys, deixant la seva última obra inacabada i convertint-se en una de les autores angleses més llegides i reconegudes. Seny i sentiment va ser la primera novel·la que va publicar Jane Austen sota el pseudònim, "By a lady", "Per una dama". El seny representa l'Elinor, la gran de les germanes Dashwood, més racional i pràctica, el sentiment és per la Marianne més explosiva i emocional. Ambdues hauran d'enfrentar-se a les novetats provocades per la mort del seu pare, superar decepcions, reconèixer que ni la prudència absoluta ni la impulsivitat més immediata són les millors de les maneres de bregar amb la vida, i cedir en les seves postures per aconseguir el seu final feliç. M'he llegit tots els llibres de la Jane Austen, però fa molts anys. Les sensacions que en guardo van més lligades a les adaptacions que he vist múltiples vegades que al fet real de la lectura. Seny i sentiment, de bones a primeres, no el recordo com el meu preferit, però l'edició preciosa de Viena i les ganes de retrobar-me amb Jane Austen em van fer decidir a llegir-lo. Es diu que la Jane Austen és irònica, intel·ligent, subtil, amb un humor molt fi, i que descriu la realitat de la dona de la seva època com ningú, i no serè jo qui digui el contrari. Seny i sentiment, em va sorprendre només començar, per la qualitat del text i per la traducció que s'ha fet al català. Recordava la història pel damunt, però no recordava el nivell literari que tenia. Crec que és un text brillant, i crec que en aquest cas la traducció ajuda a fer-lo més rodó. La Jane Austen utilitza a l'Elinor per algunes de les respostes més iròniques i agudes que mostren la seva intel·ligència i es converteixen en un dels grans atractius d'aquest llibre. És veritat que utilitza certs arquetips tant de personatges com de relacions que es reprodueixen en altres de les seves obres, però, també és veritat que a Seny i sentiment funcionen molt bé, i ho fan de manera fluïda, sense adonar-te et trobes a la meitat del llibre. És un text còmode i agradable de llegir, tot el que passa són les relacions socials de la família Dashwood però no es fa avorrit en cap moment, i malgrat el previsible final feliç aconsegueix interessar-te per seguir avançant. No m'enrecordo de com em vaig sentir la primera vegada que el vaig llegir, ara després de pràcticament 15 anys, estic convençuda que és una obra molt pròxima a la perfecció. I dic, només pròxima, perquè al final, el personatge de l'Edward Ferrars i el desenllaç de la seva història em va grinyolar una mica (per no poder evitar mirar-lo amb ulls del segle XXI). Tenia por que rellegir Jane Austen després de tant de temps comportés que ja no m'agradés, perquè la gent cambia, també els seus gustos, tot i que el món austenià sempre ha sigut un lloc plàcid al que tornar, no ho havia provat amb els llibres. I, és veritat, la gent evoluciona, però la Jane Austen i la meva fascinació per ella resten intactes. Aquest exemplar és el primer número de la col·lecció Club Victòria de Viena Edicions. Està editat amb tapa dura, no porta la sinopsis ni la biografia de l'autora a la contraportada, es troben al final del llibre, a l'última pàgina. L'editorial ha escollit un estampat que cubreix portada i contraportada per complet, amb alguns detalls al llom. Té guardes de colors i a cada inici de capítol té un detall floral. Un exemplar preciós, cuidat fins al més mínim detall, perfecte per regalar o regalar-se. |
>
