Aprendre a morir per poder viure

El repte més gran, i el que he tingut a l'abast, ha estat aquest: distingir el que eren circumstàncies del que eren problemes. Les circumstàncies són coses que són allà, i amb les quals s'ha de comptar. S'han d'acceptar. Anava a dir "resignadament", però no és ben bé així. Jo no em resigno que el sol surti: simplement és un fet. De la mateixa manera, jo no em resigno a no poder utilitzar les cames per moure´m: simplement és un fet que no podria canviar per més que volgués. No caminar no és un problema, és una circumstància. En canvi, per exemple, estudiar una carrera universitària se'm va plantejar com un problema: de mobilitat, de capacitats, d'oportunitats... Un repte sobre el qual podia fer alguna cosa més que resignar-me.
Dir al problemes, problemes. I a les circumstàncies, circumstàncies.