Lo mig del món

Avui us porto ressenya de la que ha estat una lectura especial, possiblement serà la ressenya més personal que us portaré mai.

A "Lo mig del món" l'autora ens parla de la seva terra i del vincle que hi té, sovint complex. Aquesta terra no és altra que El Priorat, també la meva terra (enyorada, ja que ara no hi visc, però on m''escapo sempre que puc).

Si ets d'una zona, te la sents teva, però has marxat enllà (per un motiu o l'altre), entendràs perfectament aquest llibre i les reflexions que en ell deixa l'autora.
Vernet ens fa replantejar el vincle que tenim amb el lloc on vivim, i amb el lloc del qual procedim. L'enyorança, la por, les ganes i la voluntat. També amb la família i amb allò que estimem i que pot ser, o no, tangible.

Una lectura de les que has de fer a poc a poc, gaudint i assaborint cada capítol. Doncs, la informació és tanta i explicada de manera tan personal, que a vegades cal llegir dues vegades la pàgina per a captar-ne tots els matisos.

Potser per l'enyorança, potser perquè en tot moment podia imaginar-me aquest paisatge que defineix l'autora i que tant conec, potser perquè estic en un punt del camí on jo també em replantejo fer camí a la inversa... us confesso que d'aquesta lectura me n'enduc moltes frases, molts fragments i moltes reflexions.

M'ha encantat llegir tal com penso, en un català, potser no tan acceptat, però igual de correcte.

I, sabeu el millor de tot? "Lo mig del món" per a l'autora i per a mi és El Priorat. Però, cadascú pot extrapolar aquest "mig del món" a allà on sigui o d'allà d'on sigui. I això és meravellós.