InicioMis librosAñadir libros
Descubrir
LibrosAutoresLectoresCríticasCitasListasTest
Las mejores frases de Poemas del alquimista (6)

Macabea
Macabea 05 June 2020
El ingrato
Te quiero, madrecita, ya volveré algún día.
Siento dejarte vieja, cuando me necesitas.
Te quiero, madrecita.
Mas dos ojos me llaman.
Yo no te merecía, mujer, esposa, amiga.
Yo te quise un buen día y tú toda la vida,
mujer, esposa, amiga.
Mas dos ojos me llaman.
No creas nunca, niña,
lo que de mí te digan,
que tu padre te estima.
No seas mi enemiga, hija mía, pequeña.
Mas dos ojos me llaman.


L’ingrat

Prou t’estimo, mareta:
ja tornaré algun dia.
Em dol deixar-te vella i ara que em necessites.
Prou t’estimo, mareta,
però uns ulls ara em criden.
Sé que no et mereixia, muller,
companya, amiga.
Vaig estimar-te un dia i tu tota la vida,
muller, companya, amiga.
Però uns ulls ara em criden.
No creguis mai, petita, allò que puguin dir-te.
El teu pare t’estima,
no em siguis enemiga, filla meva, petita.
Però uns ulls ara em criden
Comentar  Me gusta         10
Macabea
Macabea 05 June 2020
La canción más banal
Entonemos la canción más banal
si es que podemos
si es que podemos.
La que ahuyente el fastidio y el mal,
si es que podemos.
Tu pezón tiene una peca, amiga
(ya no podemos, ya no podemos).
Son las cinco y la luz ya declina.
Ya no podemos.
Vuela el sueño a su aire, a su aire;
no será tanto, no será tanto.
Sopla el viento en invierno con saña.
No será tanto.
Cuenta las luces, que la noche acaba.
(No te amohínes, no te amohínes.)
Si me largo es que yo me largaba.
No te amohínes.
Nos esperan sábana y almohada,
y esto se acaba, y esto se acaba.
Cada hoy es mañana un ayer, y esto se acaba.
Te ha quedado la falda cortita,
ay Josefina, ay Josefina.
Si te enojas el amor se complica,
ay Josefina.


La cançó més banal

Cantarem la cançó més banal,
si en som capaços,
si en som capaços.
La que ens llevi l’enuig i tot mal,
si en som capaços.
Té una piga al mugró Josefina.
(No en som capaços, no en som capaços.)
Són les cinc, i la llum ja declina;
no en som capaços
. Apleret el bell somni, a pleret;
ara, no gaire; ara, no gaire.
Al’hivern, amb el vent, fa més fred;
ara, no gaire.
Compta els llums, que la nit ja s’acaba;
no hi miris massa, no hi miris massa.
Si me’n vaig és que jo me n’anava.
No hi miris massa.
Ens esperen llençol
i coixí, i això s’acaba,
i això s’acaba.
És avui que demà serà ahir,
i això s’acaba.
La faldilla et curteja una mica,
ai, Josefina;
ai, Josefina!
Si t’enfades,
l’amor s’embolica,
ai, Josefina!
+ Leer más
Comentar  Me gusta         00
Macabea
Macabea 05 June 2020
Missiva
T’escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc


Misiva
Te escribo palabras de fuego con lápiz rojo. Si te hablo del beso es ya besarte un poco.
Comentar  Me gusta         00
Macabea
Macabea 05 June 2020
Voz ardiente de mujer
–Sé que no me creerás: y tus ojos me han dañado.
Son locuras, tú dirás, fantasías de mujer.
Y tus ojos me han dañado.
Sé que no me creerás y me pides qué señal puedo darte,
si me herías con la mirada del mal.
Tus ojos, que me han dañado.
Sé que no me creerás y te hablo tan formal.
¿Por qué decirte algo más si mi decir te es igual?

Veu ardent de dona

–Si t’ho digués no t’ho creuries: són els teus ulls que m’han fet mal.
Tu pensaràs que són follies, un dir de dona, tant se val!
Són els teus ulls, que m’han fet mal!
Si t’ho digués no t’ho creuries, ¿
i ara em demanes quin senyal puc oferir-te, si em feries amb la mirada vertical?
Són els teus ulls, que m’han fet mal!
Si t’ho digués no t’ho creuries i ara et parlava així com cal.
¿Per què t’ho dic, que m’extasies, si tu no pots fer-te’n cabal?
Ai, els teus ulls que m’han fet mal!
Tus ojos me han hecho mal.
Comentar  Me gusta         00
Macabea
Macabea 05 June 2020
Soneto intrauterino

Desde tu mal, desde tus entrañas, desde tus lágrimas, quiero ser una voz –germinal.
Pensarte desde ti, desde tu centro decirte, desde la flor suprema de tus ojos. Quiero en ti desnacer. Todo hombre quiere desnacer en un amor, una entraña.
Hazme más y más pequeño, hasta que yo sea polvo estremecido, polen de tu vientre.

Sonet intrauterí
Des del teu mal, des de la teva entranya, des de les teves llàgrimes, vull ser una veu –germinal.
Pensar-te des de tu, des del teu centre dir-te, des de la flor suprema dels teus ulls.
Jo vull desnéixer en tu. Tot home vol desnéixer en un amor, un si.
Ah! fes-me petit petit, fins que jo sigui pols estremida, pol·len del teu ventre.
Comentar  Me gusta         00
Macabea
Macabea 05 June 2020
Sombra de Ana

A Blanca

Pasa tu mano por mis cabellos, Ana,
pasa tu mano.
Seré un muchacho a tus consejos, Ana, un anciano.
Mira la nieve teñir mi frente, Ana –los desengaños.
Vivir me pesa en este mundo, Ana, tengo mil años.
La llama viva que me consume, Ana, no me da tregua.
Y nada veo porque soy luz, Ana, vivo sin cuerpo.
Pasa tu mano por mis cabellos, Ana, pasa tu mano, sin decir nada dame consejos, ya, que estoy cansado.


Ombra d'Anna

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
-un ancià.
Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna:
ja tinc mil anys.
La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.
Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna’m consells, ara,
que estic cansat
Comentar  Me gusta         00


    Comprar este libro en papel, epub, pdf en

    Amazon ESAgapeaCasa del libro

    Lectores (1) Ver más




    Test Ver más

    Cazadores de sombras ¿Cuánto sabes de la saga?

    ¿Quién escribió la saga?

    Stephanie Meyer
    Cassandra Clare
    A. G. Howard
    Laura Gallego

    15 preguntas
    84 lectores participarón
    Thèmes : cazadores de sombras , saga paranormal romantica juvenilCrear un test sobre este libro