Poemas del alquimista de Josep Palau i Fabre
Sombra de Ana A Blanca Pasa tu mano por mis cabellos, Ana, pasa tu mano. Seré un muchacho a tus consejos, Ana, un anciano. Mira la nieve teñir mi frente, Ana –los desengaños. Vivir me pesa en este mundo, Ana, tengo mil años. La llama viva que me consume, Ana, no me da tregua. Y nada veo porque soy luz, Ana, vivo sin cuerpo. Pasa tu mano por mis cabellos, Ana, pasa tu mano, sin decir nada dame consejos, ya, que estoy cansado. Ombra d'Anna Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna -un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest món, Anna: ja tinc mil anys. La flama viva que em consum, Anna, no té repòs, i no veig res perquè sóc llum, Anna, visc sense cos. Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Sense dir res dóna’m consells, ara, que estic cansat |