Sota la cendra

Estem davant una distòpia que transcorre en un món relativament senzill però funcional, del que se'ns donen les pinzellades justes per entendre'n el seu funcionament i l'estructura sobre la que s'erigeix la societat, però sense saturar-nos amb un excés de detalls. Una base sòlida que actua com al pilar que sosté la trama. Un perímetre acotat però prometedor que espero que s'expandeixi de cara a les properes entregues per explotar-ne el seu gran potencial.


És, a grans trets, una novel·la de ritme lleuger, que va directe al gra i amb un llenguatge sense masses complicacions, aspectes que faciliten avançar a través de les seves pàgines. Ara bé, he d'advertir que, tot i que el to de la novel·la és essencialment juvenil, hi ha escenes que considero massa fortes per segons quines edats. Així doncs, tot i que el llenguatge i l'edat dels personatges em permetria recomanar la novel·la a lectors joves que comencen a deixar enrera les històries infantils, penso que fa més per un públic adolescent quasi adult que tingui ja un sentit moral que li permeti discernir el que està bé del que no.


Tot i que en les ressenyes no acostumo a mencionar detalls específics de la trama, en aquesta ocasió sento la necesitat d'aclarir que hi ha una escena en concret que m'ha deixat amb l'estòmac regirat. Entenc el punt de crear una situació desesperada per forçar l'evolució dels personatges, però penso que hi ha altres maneres de provocar aquesta evolució sense tocar temes tant delicats com el de l'abús a menors. Personalment, la sensació que em va quedar després d'aquesta escena em va dificultar el seguir gaudint de la lectura.


És una novel·la de la que, malauradament, no he pogut gaudir tant com m'esperava. No he acabat de connectar amb ella i crec que, en gran part, ha sigut per la sorpresa de trobar-me amb situacions tant dures en una història de to tant juvenil. Si us hi endinseu tenint aquest detall en compte, és probable que a vosaltres us encaixi millor.