La meitat evanescent

Hi ha potser una cosa pitjor que el racisme, i és el racisme cap a la teva pròpia raça, i el rebuig de la teva identitat. Això és el que ens explica aquesta novel·la, que se centra en un poble on viu gent de raça negra que ja no és negra, ja que s'han anat barrejant amb blancs fins anar aclarint tant el color de la seva pell que ells mateixos semblen blancs, i rebutgen a les persones negres.
⠀
El fil conductor de la història son dues germanes bessones que han nascut a aquest poble, la Desiree, que tornarà al cap d'anys d'haver marxat amb una filla negra com la nit (qui patirà el racisme i el bullying dels companys d'escola), i la Stella, que desapareixerà per fer una nova vida com a blanca. Veurem així com dues bessones idèntiques fan dues vides totalment diferents, i con afectaran aquestes decisions a les seves vides i la seva identitat (i la de les seves filles).
⠀
He sentit ràbia i rebuig cap a la Stella i la seva manera d'actuar, i el final m'ha deixat un sentiment d'impotència i buit. In llibre que fa reflexionar.
L'heu llegit? Us ha passat?
⠀
"Podies convèncer a qualsevol que eres d'un lloc si actuaves com si ho fossis."
⠀
"No s'adonava del temps que es triga a convertir-te en una altra persona, ni de fins a quin punt et pots sentir sola vivint en un món que no et pertoca."
⠀
“Es podia convertir en la dona que decidís, depenent de quina de les dues cares girés cap a la llum.”
⠀
"Havia entrat en aquell edifici com una noia de color i n'havia sortit com una blanca. S'havia convertit en blanca només perquè tothom creia que ho era."
⠀
"Interpretar és diferent. Només ensenyes el que vols ensenyar."
⠀
"Ets la meva mare. Per què no vols que et conegui?"