JA ESTEM MORTS, AMOR

El cor li va presentar la dimissió irrevocable, com un rellotge que es para sense avisar. Una punxada, una mà al pit tremolosa i desconcertada. I abans de prendre'n la plena consciència, ja no hi havia consciència.

El gerro està trencat, no tindrà la mateixa aparença mai més. Però almenys podem intentar apegar-ne els trossos i que siga bonic de nou. Tota restauració deixa veure una nova bellesa.

Ell pensa que, tal vegada, ella és el que necessita ara. Algú que desordene l'habitació i faça entrar la llum. Ella pensa que, segurament, ell és el que necessita. Algú que ordene el trànsit en un cap dispers i somiatruites. I que no siga un malparit.