Imagineu-vos que esteu en una cita romàntica amb el xic amb el qual porteu quasi un any eixint. I, de sobte, ell us diguera que es casarà. Així, tal qual, "em case". Què en pensaríeu? Com reaccionaríeu? Així comença Els meus dies a la llibreria Morisaki, la història de Takako, una xica amb una vida aparentment normal, tan normal que pot resultar fins i tot avorrida. Però tot canvia després d'aquell sopar, el seu món s'enfonsa i se sent completament perduda. La seua primera reacció és renunciar al seu treball i tancar-se en si mateixa i en el seu xicotet apartament del centre de Tòquio. Però la soledat ni tan sols cicatritza el seu cor trencat. Qui sí que ho farà serà Satoru, l'oncle que es va quedar amb la llibreria de vell familiar i amb el qual feia anys havia perdut el contacte.
La llibreria Morisaki és una més de les llibreries de vell que es troben en el barri de Jinbocho. Però no per a Takako, per a ella es converteix, en els mesos que hi viu i treballa, en un lloc importantíssim, inoblidable, en l'oportunitat per a viure la seua pròpia vida. Però no de qualsevol manera, sinó d'una forma molt més imaginativa i menys monòtona i solitària. A instàncies del seu oncle, i com que els seus estalvis escassegen, la jove es muda al pis superior de la llibreria, en un espai polsós i replet de columnes de llibres groguencs (el somni de moltes de nosaltres, ho sé). Durant les hores que passa atenent la llibreria i dormint envoltada de pàgines, Takako descobreix la seua passió per la lectura i acaba per abandonar el somni de la tristesa per a submergir-se en llibres que li faran veure la vida amb altres ulls. Mentrestant, Satoru està al seu costat, l'acompanya i guia en aquest viatge d'autodescobriment.
Els meus dies en la llibreria Morisaki és un llibre transformador. La lectora assisteix a l'evolució del personatge de Takako, que madura i aconsegueix sobreposar-se al dur colp del desamor. És un llibre que ens convida a no tindre prejudicis, a deixar-nos portar i conéixer a les persones, a descobrir el nostre entorn de manera lliure i oberta. Satoshi Yagisawa ens commina a acceptar eixe sentir-se perduda, la necessitat de parar i prendre un descans per a esbrinar qui som i què volem (alhora que acceptar que altres persones ho puguen necessitar). I, en aquest descans, aprendre a donar veu als sentiments. El resultat: un llibre feel good, amb un ambient positiu i plàcid i personatges simpàtics que són bons els uns amb els altres. Una aposta segura per a qualsevol moment.
+ Leer más