Alba Editorial publica la trágica historia de estrés de uno de los padres de la ciencia de la computación.
Enlace: https://www.lne.es/cultura/2.. |
Alba Editorial publica la trágica historia de estrés de uno de los padres de la ciencia de la computación.
Enlace: https://www.lne.es/cultura/2.. |
El periodista cultural presenta su última novela, 'Temps mort', escrita en 2019, donde imagina un mundo en el que una especie de pandemia fulmina a todo ser humano excepto a uno.
Enlace: https://www.elperiodico.com/.. |
Avui us vull presentar una novel·la d’aquelles que és com un còctel perfecte, porta una mica de tot, negre, ciència ficció, road trip, terror psicològic, política, gore i una especia clau que no us desvetllaré ja que sembla ser el toc personal i secret de l’autor. Vaig descobrir a Lluís Llort amb “Herències col·laterals” i des de llavors he seguit la seva narrativa, me l’he retrobat en més d’un recull de relats negres com “La reina de diamants” o “Barcelona: viatge a la perifèria criminal” , amb novel·les com: “No n’estiguis tan segur” o “Pes mort” i avui em retrobo amb la seva prosa en Temps mort, títol que ens presenten els nostres bons amics de crims.cat. Un dels vicis que tinc amb aquest autor és plantejar-me el títol, sempre és més del que sembla, la portada ens mostra una ciutat adormida, morta, silenciosa que crida per la vida, no hi ha ni una ànima... així que em pregunto si el temps s’aturés per a tothom menys per a mi, a part de l’ensurt... què faria? I vosaltres? Però anem per passos i deixeu-me que us presenti en Robert Camp, un jove barceloní de trenta quatre anys, un personatge gris i amb la capacitat de culpar a qualsevol del que a ell li passa, és una persona solitària i que realment cau malament. La seva vida canvia quan rep la noticia que ha heretat una mansió a Nova Orleans, a ciutat més fosca i folk dels Estats Units, reines vudú, màgia negra, esperits... Però el nostre protagonista que no està lligat a res i té pocs calers agafa un avió i va a la recerca del que li pertoca, trobant-se en un lloc desconegut i on s’apodera d’ell un sentiment de ser un estrany. Fins aquí podríem dir que la cosa no va força moguda fins que tot canviarà i sentirà la necessitat de fer una cosa per salvar el món, una cosa que només el pot fer i serà acabar amb la vida d’algú a Washington mentre que el món es capgira i és torna més agressiu. A partir d’aquí ho haureu de descobrir llegint aquesta novel·la que no us deixarà escapar i mentre us feu el temps volarà entre les vostres mans. El tempo de l’autor es sostingut fins que accelerà i no ens deixa parar, juga a la perfecció amb els silencis, uns espais que diuen més que les paraules, ens presenta la trama marcada per períodes de vint-i-quatre hores i el millor de tot pel meu gust és el caràcter gamberro i l’humor satíric de l’autor que es reflexa en la seva prosa fluida. M’agradaria apuntar el referents cinematogràfics en que s’ha inspirat recomanant-vos que veieu alguns d’aquests, és una bona aposta al acabar la lectura. Enlace: http://lapetitallibreria.blo.. + Leer más |
La vida és com una bombolla: petita, fugaç, enlluernadora i imperfecta En aquest llibre hi trobareu digressions sobre el món de l'edició envoltades d'un tel de vida. Lluís Llort experimenta amb bombolles narratives multicolors que van dibuixant fugaçment la trama de la novel·la. Dues bombolles per il·lustrar el llibre: "Les dones, bombolles de sabó; els diners, bombolles de sabó; la fama, bombolles de sabó. Els reflexos sobre les bombolles són el món dins el qual hi vivim" (Yukio Mishima) "el futur mai no existeix i en el present necessitem la crossa dels records per confirmar que hi som. Els interrogants i la distància en el temps actuen com l'aigua, dilueixen la sang dels records i els adapten als racons de la memòria, de vegades els endolceixen, molts cops els sintetitzen. Amb sort, els esborren." (Llort) |
Uno de los maestros en mayúsculas de la novela negra vuelve y pisa cada vez más fuerte y con una firmeza que nos deja sin palabras. Lluís Llort vuelve a enamorar a su público lector con una novela donde el realismo y la proximidad son su principal marca y una puerta enorme que nos ayuda a ponernos en la piel de los protagonistas, las situaciones y la trama general. Relaciones familiares tortuosas, bellas promesas que quedan en nada, la naturaleza codiciosa del ser humano, venganzas y traiciones se dan de la mano para formar una trama que a pesar de ser negra no se aleja de lo cotidiano. En Herencias colaterales descubriréis como está tatuado entre sus páginas aquel dicho que dice "Herencias entre hermanos, puñales en las manos". Con suma agilidad, frescura, yendo al grano y caricaturizando al hombre en sus intereses más bajos nos narra la historia de Ernest, un abogado que ha hecho un acuerdo con la Francesca, una anciana que le dejará su piso en herencia siempre y cuando el letrado le pase una pensión vitalicia para garantizarle una vejez digna y sin carencias. Realmente parece un trato justo pero... ¿se llegará a cumplir? ¿Quién será el heredero de la Francesca Puigmajor? ¿Será que lo que se hace con interés te acaba estallando en las manos? ¡Qué puñado de enigmas! Estad tranquilos, de la mano de Alrevés los podréis ir desvelando uno a uno mientras se envuelve en una trama que os enganchará desde el principio y hasta el final. No descansaréis hasta girar la última página dado que el maestro del género detectivesco y de investigación os planteará situaciones que casi se pueden tocar, personajes que odiareis y otros que sentiréis más cercanos gracias a unas personalidades muy bien dibujadas, con una psique muy trabajada y que evoluciona página a página. ¡No os dejará de sorprender! Los éxitos del Lluís Llort son conocidos por los seguidores del género pero seguro que si lo descubrís con esta novela necesitaréis más dosis de su ironía fina, su humor negro, sus casos y lo que hace que sus obras lleven el sello Llort que para nosotros garantiza un éxito, una novela placentera y recomendable a amantes del género y seguidores de las buenas letras en general. No lo dudéis e id a buscarlo, conocedlo y haceros amigos de su bibliografía... ¡no os arrepentiréis! Enlace: http://lapetitallibreria.blo.. + Leer más |
Avui us presentem el títol número quaranta tres de Crims.cat, una novel·la que a la seva contraportada es defineix com a dramèdia, un punt mig entre el drama i la comèdia, encara que jo la definiria més aviat com ridículament enginyosa. Vaig descobrir a Lluís Llort amb “Herències col·laterals” i des de llavors he seguit la seva narrativa, me l’he retrobat en més d’un recull de relats negres com “La reina de diamants” o “Barcelona: viatge a la perifèria criminal” però avui m’ha sorprès amb Pes mort. Aquesta historia flueix entre les seves planes, no es nota forçada, el pes recau en els diàlegs i en la situació que envolta els nostres cinc protagonistes. En un bar de l’Eixample succeeix quelcom complicat que els portarà a una bogeria il·lògica i col·lectiva. Els seus propietaris, Josep i Teresa, el cambrer Llorenç, la cuinera Cris i un client habitual, en Cisco que pateix obesitat mòrbida són cinc ànimes que porten un pes a la consciència. Aquest fet succeeix l’agost del 2018, vaga de taxis, onada de calor, narcopisos, top manta, l’especulació del totxo... tots aquest fets marcaran en certa manera als protagonistes a mostrar-nos una cara poc amable de la humanitat marcada pels prejudicis, la solitud, l’avarícia, les relacions personals, les rutines... L’autor juga amb un humor molt negre per arrencar al lector més d’un somriure i alhora li dona un gir argumental que el fa reflexionar i alhora l’incomoda al dir més d’una veritat. Les seves descripcions detallades ens conviden a un thriller ràpid en una novel·la curta on la proximitat geogràfica i el fet de presentar-nos un personatges de classe mitjà els fa molt propers. Una novel·la molt ben tramada ja que us farà ballar el cap i dubtareu si esteu llegint una historia de situacions on la lògica ha desaparegut per complert i el llunàtic és el rei o si realment rere una crítica social s’amaga quelcom tan profund que ja les arrels arriben al cor de la ciutat. No podeu deixar escapar la oportunitat de llegir-la, us prometo que no és cap pes mort, no podreu deixar de llegir-la i us deixarà un regust agredolç però gens desagradable al paladar. Ja ho diuen, al pot petit hi ha la bona confitura i a vegades amb les paraules justes n’hi ha més que suficient. Aquesta historia no necessita floritures, és el que és. + Leer más |
¿En qué año se publicó?