El silenci del mar: 28

El silenci va tornar a caure un cop més. Un cop més, però aquest cop, que fosc i que tens! Certament, sota els silencis d'abans -com, sota la superficie tranquil·la de les aigües, la brega de les bèsties al mar-, sentia bullir la vida subma rina dels sentiments amagats, dels desitjos i dels pensaments que es neguen i que lluiten. Però sota aquest silenci, ah!, res més que una opressió esgarrifosa...