Botchan

CATALÀ:

M'havien parlat de Botchan com una de les principals obres de la literatura japonesa, plena de crítica a la societat nipona de l'època i amb un humor molt fi. En definitiva, una lectura imprescindible per aquelles persones que els agrada la literatura asiàtica (com és el meu cas).

Doncs bé, només puc dir-vos que aquest humor deu ser tan fi, tan fi, que m'ha passat desapercebut. En Botchan és una persona senzilla, primària pel que fa als sentiments, no massa intel·ligent, i això el dur a dir o fer coses que potser a algú li poden fer gràcia, però a mi més aviat m'han fet pena.

La seva actitud no és absurda (que poder llavors sí que me n'hagués fet) és la d'una persona justa que s'adona, de cop, que la gent del seu entorn és hipòcrita i falsa, i tot això ho llegim narrat pel protagonista. Potser, en un altre context hauria empatitzat amb ell, perquè ens explica els seus pensaments i sentiments, però no ha estat així.

No puc recomanar-vos el llibre, però si no us voleu quedar sense llegir un imprescindible de la literatura japonesa, només us diré que és curt i es llegeix ràpid. No us puc dir res més.

Vosaltres l'heu llegit? Us ha agradat tant com per considerar-lo un imprescindible?

ESPAÑOL:

Me habían hablado de Botchan como una de las principales obras de la literatura japonesa, llena de crítica a la sociedad nipona de la época y con un humor muy fino. En definitiva, una lectura imprescindible para aquellas personas que les gusta la literatura asiática (como es mi caso).

Pues bien, solo puedo deciros que este humor debe ser tan fino, tan fino, que me ha pasado desapercibido. Botchan es una persona sencilla, primaria en lo que ha sentimientos se refiere, no demasiado inteligente, y esto lo lleva a decir y hacer cosas que puede que a alguien le hagan gracia, pero a mi me han hecho casi pena.

Su actitud no es absurda (quizás entonces si que me hubiera hecho gracia) es la de una persona justa que se da cuenta, de golpe, que la gente de su alrededor es hipócrita y falsa, y todo esto lo leemos narrado por el protagonista. Quizás, en otro contexto habría empatizado con el, porque nos explica sus pensamientos y sus sentimientos, pero no ha sido así.

No puedo recomendaros el libro, pero si no queréis quedaros sin leer un imprescindible de la literatura japonesa, solo os diré que es corto y se lee rápido. No puedo decir nada más.

Lo habéis leído? Os ha gustado tanto como para ser considerado un imprescindible?
Enlace: https://avegadesllegeixo.blo..