Macabea09 July 2020
Lo he imaginado... Lo he imaginado por conjurar el miedo: dormir eternamente, entrar lentamente en dulce sueño, no sentir nada, sólo el aguijón de la liberación final. Después, el vacío que dejaré será de todos, la gran mascarada de la justicia habrá sembrado dolor, y con cada sentencia ejecutada, este clamor: Ya ningún alba volverá a ser una esperanza para los vivos, tan sólo otro último día para un reo, que puedes ser tú o puedo ser yo. M’HO HE IMAGINAT... M’ho he imaginat per conjurar la por: dormir per sempre més, entrar lentament en un son dolç, no sentir res, sols la fiblada de l’alliberament final. Després, el buit que hauré deixat serà de tots, la gran mascarada de la justícia haurà sembrat dolor, i amb cada sentència executada, el mateix clam: Cap albada serà més una esperança per als vius, tan sols un altre últim dia per a un reu, que pots ser tu o puc ser jo. (De A Quatre Mans) + Lire la suite |