La ferida en la paraula

Lo he imaginado...

Lo he imaginado
por conjurar el miedo:
dormir eternamente,
entrar lentamente en dulce sueño,
no sentir nada, sólo el aguijón
de la liberación final.

Después,
el vacío que dejaré
será de todos,
la gran mascarada de la justicia
habrá sembrado
dolor,
y con cada sentencia ejecutada,
este clamor:

Ya ningún alba volverá a ser una esperanza
para los vivos,
tan sólo otro último día
para un reo, que puedes ser tú
o puedo ser yo.



M’HO HE IMAGINAT...

M’ho he imaginat
per conjurar la por:
dormir per sempre més,
entrar lentament en un son dolç,
no sentir res, sols la fiblada
de l’alliberament final.

Després,
el buit que hauré deixat
serà de tots,
la gran mascarada de la justícia
haurà sembrat
dolor,
i amb cada sentència executada,
el mateix clam:

Cap albada serà més una esperança
per als vius,
tan sols un altre últim dia
per a un reu, que pots ser tu
o puc ser jo.

(De A Quatre Mans)