Els desperfectes: Premi Documenta

La ciutat era una massa fumejant de mel, dolça i densa, calentona, però si et despistaves podia engolir-te sense miraments.

En Guillem Cavallero és ateu, recalcitrantment ateu, ateu des de tots els angles i totes les posicions possibles, ateu de cop de puny a taula i crit de desesperació, ateu de girar els ulls en blanc i cridar "colla de covards", i encara les morts i les desgràcies pròpies i terceres sense temptacions d'encomanar-se a res ni a ningú.

Arrossegar-se per l'interès d'algú a qui no interesses és una vergonya i hauria d'estar prohibit.