 |
El Cercle de pares és l'entitat que abraça sense mirar el color de pell, l'origen o la religió. Familiars i amics s'acompanyen en la pèrdua i el dol. Solidaritat entre persones, entre pobles. Rami és israelià, la seva filla Smadar va ser assassinada en un atemptat suïcida. Tenia tretze anys. Bassam és palestí, una bala de goma va travessar el clatell de l'Abir, la seva filla. Tenia 10 anys. Soc un any més gran que l'Abir. Si hagués nascut en un altre lloc del món, potser hauria pogut ser jo, sortint de l'escola. Hauries pogut ser tu. Apeirògon és una figura geomètrica amb costat infinits. Vides paral·leles de les quals Colum McCann intenta deixar testimoni per internacionalitzar la part més humana del conflicte entre Israel i Palestina. Ho fa d'una forma inigualable, en una barreja entre novel·la i crònica, de ficció i realitat; a través de 1.001 capítols que conten endavant i endarrere. 'Apeirògon' ens parla de tantes coses aparentment inconnexes, amb traçats perfectes de "flashbacks" i "flashforwards", per ensenyar-nos que tot està connectat. Des dels fets tràgics i escabrosos propis d'un conflicte bèl·lic a la bellesa de les aus migratòries, a la primera part, o les curiositats històriques a la segona. Tot de detalls amb els quals l'autor m'ha captivat, en una barreja de bellesa i tragèdia. de flors i cendra. I sé que aquesta no serà la primera ni l'última ressenya que vegeu d''Apeirògon' de Colum McCann, en català editat a cura de @laltraeditorial, amb la traducció de Marta Pera. La veureu(m) perquè és la novel·la de l'any, o una de les millors. Smadar, Albir, Rami, Bassam. Són persones reals, de carn i ossos, i la forma tan humana de narrar els fets de McCann fa que sentis el seu dolor, però també l'esperança, ben a prop del pit, al cor. 'Apeirògon' t'esgarrapa i deixa cicatriu. Apunteu-lo. Enlace: https://www.instagram.com/p/.. |
>
