Apeirògon

CAT:

En primer lloc, agrair a l'Altra l'enviament d'aquest exemplar de Colum McCann. M'ha sorprès. Se m'han escapat algunes llàgrimes amb l' història de l' Abir, l'Smadar, en Rami i en Bassam. En Rami i l'Smadar son israelites i l'Abir i en Bassam son palestins. A en Rami i en Bassam els uneix el dolor de perdre una filla. No és només la seva història, la seva vida, són la de miler de persones que passen pel mateix.

El títol del llibre, reflexa el relat de McCann, és un poliedre de múltiples cares, 1001 relats, com Les mil i una nits. No hi ha un fil conductor, són relats, a vegades de quatre pàgines, a vegades d'una frase o una imatge. És un relat que té molta força, que et transporta al conflicte entre Israel i Palestina. Et retrata moments molt crus de la guerra.

És una història per llegir amb molta calma, degustant-la a poc a poc i intentar lligar caps. Amb la lectura, descobreixes que no tot és blanc o negre que hi ha matisos i que a vegades les unions més inversemblants es poden fer realitat.

Us animo a que el llegiu i el fruïu. M'han donat ganes buscar més informació sobre el conflicte, les intifades, els diferents personatges coneguts que surten. És un llibre per fer una segona lectura, reflexionant-hi i prenent molts apunts.

CAST: Antes que nada, agradecer a L'Altra editorial, el envío de este ejemplar de Colum McCann. Me ha sorprendido. Se me han escapado algunas lágrimas con la historia de Abir, Smadar, Rami y Bassam. Rami y Smadar son israelitas y Abir y Bassam son palestinos. A Rami y a Bassam los une el dolor de perder una hija. No es solo su historia, su vida, es la de un millar de personas que pasan por lo mismo.
El título del libro, refleja el relato de McCann, es un poliedro de múltiples caras, 1001 relatos, como Las mil y una noches. No hay un hilo conductor, son relatos, a veces de 4 páginas, a veces de una frase, una imagen. Es un relato que tiene mucha fuerza, que te transporta al conflicto entre Israel y Palestina. Te retrata momentos muy duros de la guerra.
Es una historia para leer con calma, saboreándola poco a poco e intentar atar cabos sueltos. Con la lectura, descubres que no todo es blanco o negro que hay muchos matices y que a veces las uniones más inverosímiles se pueden hacer realidad.
Os animo a que la leáis y lo disfrutéis. Con la lectura, me he dado cuenta que necesito buscar más información sobre el conflicto, recuperar viejos apuntes, las intifadas y los diferentes personajes conocidos que salen. Es un libro que se presta a una segunda lectura, reflexionando y tomando muchas notas.

Apeirògon: una forma amb un nombre de costats infinit i numerable.

El Rami és israelià. El Bassam és palestí. Als dos els hi han assasinat una filla. Colum McCann agafa la història d'amistat real d'aquests dos homes i la fa servir de fil conductor d'aquest llibre.

Una obra amb una estructura molt especial. Composta per capítols molt curts, juga amb la numeració - puja fins al 500, hi ha el 1001, i després baixa del 500 al 1-. Aquesta organització fa que es llegeixi ràpid, però al mateix temps, el fet que converteixi oracions en capítols, que inclogui imatges, que jugui amb les repeticions, els números i la gran varietat de temes van fer que em perdés en més d'una ocasió. Perquè no és una història lineal, salta endavant i endarrere, canviant de localització i de tema, tot i que, sempre aconsegueix tornar al centre d'aquesta novel•la: el conflicte entre Israel i Palestina. I, aquí, malgrat haver-me fet ballar el cap, reconec el gran treball, esforç, i temps que ha dedicat l'autor per encaixar tots els elements a la perfecció.

I, és aquesta perfecció, el que per mi converteix aquest llibre en un relat fred, en el sentit que McCann aconsegueix ser imparcial, ofereix la informació al lector perquè siguem nosaltres qui treguem conclusions.
Al sogre del Rami li fa dir:
"La humiliació és una ferida molt fonda". I és així. A aquestes alçades i després de tants anys lluitant pels seus ideals, families d'ambdós bàndols han plorat la mort d'éssers estimats. Malgrat, les diferències tots senten, i pateixen el mateix dolor, i tots busquen la fi del conflicte, la pau i la seguretat. Des d'organitzacions, partits i punts de vista diferents. Uns contra els altres i, a vegades, fins i tot, contra ells mateixos.

Apeirògon: una forma amb un nombre de costats infinit i numerable.
He pogut llegir aquest llibre gràcies a les noies de l'editorial Altra.
Gràcies!

El Cercle de pares és l'entitat que abraça sense mirar el color de pell, l'origen o la religió. Familiars i amics s'acompanyen en la pèrdua i el dol. Solidaritat entre persones, entre pobles. Rami és israelià, la seva filla Smadar va ser assassinada en un atemptat suïcida. Tenia tretze anys. Bassam és palestí, una bala de goma va travessar el clatell de l'Abir, la seva filla. Tenia 10 anys. Soc un any més gran que l'Abir. Si hagués nascut en un altre lloc del món, potser hauria pogut ser jo, sortint de l'escola. Hauries pogut ser tu.

Apeirògon és una figura geomètrica amb costat infinits. Vides paral·leles de les quals Colum McCann intenta deixar testimoni per internacionalitzar la part més humana del conflicte entre Israel i Palestina. Ho fa d'una forma inigualable, en una barreja entre novel·la i crònica, de ficció i realitat; a través de 1.001 capítols que conten endavant i endarrere. 'Apeirògon' ens parla de tantes coses aparentment inconnexes, amb traçats perfectes de "flashbacks" i "flashforwards", per ensenyar-nos que tot està connectat. Des dels fets tràgics i escabrosos propis d'un conflicte bèl·lic a la bellesa de les aus migratòries, a la primera part, o les curiositats històriques a la segona. Tot de detalls amb els quals l'autor m'ha captivat, en una barreja de bellesa i tragèdia. de flors i cendra.

I sé que aquesta no serà la primera ni l'última ressenya que vegeu d''Apeirògon' de Colum McCann, en català editat a cura de @laltraeditorial, amb la traducció de Marta Pera. La veureu(m) perquè és la novel·la de l'any, o una de les millors. Smadar, Albir, Rami, Bassam. Són persones reals, de carn i ossos, i la forma tan humana de narrar els fets de McCann fa que sentis el seu dolor, però també l'esperança, ben a prop del pit, al cor. 'Apeirògon' t'esgarrapa i deixa cicatriu. Apunteu-lo.
Enlace: https://www.instagram.com/p/..