Venim de lluny: Història del feminisme al País Valencià: 11

Les protagonistes de Venim de lluny són les guerrilleres, les obreres, les republicanes, les mestres i les militants. Són les dones que van prendre consciència de les seues condicions socials i materials i van lluitar per a millorar-les. Per a això, les autores d'aquesta col·lecció de mini assajos fan un repàs del moviment feminista, des de les primeres republicanes del segle XIX que exigien l'emancipació a través de l'educació, passant pels orígens del feminisme socialista i fins a la resistència de les dones antifeixistes.

Dins del republicanisme valencià, la primera referència la trobem a Alacant, amb el Club Republicà Femení inaugurat en 1869 i liderat per Rita Bataller. La següent organització femenina rellevant és l'Associació General Femenina, fundada en 1897, amb un dogma que girava entorn de l'educació femenina, perquè pensaven que a través d'ella s'aconseguiria l'emancipació. Amb aquest propòsit, van formar en 1902 una escola nocturna dirigida per dones i per a dones. Sabíeu que les germanes Ana Carvia Bernal i Amalia Carvia Bernal són considerades les pioneres del primer sufragisme espanyol i de la tasca per l'educació femenina? O que Elena Just, figura referent del primer feminisme valencià, va ser una de les primeres a defensar el matrimoni civil públicament?

Més tard, a Alacant, les cigarreres van fundar la primera organització de dones treballadores, La feminista (1910), i les espardanyeres d'Elx, la primera organització obrera de tot l'Estat a definir-se feminista, La Unió, Societat Feminista de Resistència i Socors Mutus d'Elx (1900). També ha sigut molt sorprenent saber que dones pertanyents als col·lectius feministes de Castelló van assistir en 1976 a les I Jornades Catalanes de la Dona de Barcelona. Venim de lluny és un llibre necessari per a dialogar amb el passat i reconstruir la memòria de les oblidades, dels subjectes històrics femenins silenciats pel patriarcat. En poques pàgines crea i reivindica referents pròxims, que van passejar pels carrers del País Valencià, els nostres carrers.