Germanes

Aquest any sí, la Rita està decidida a dir prou al sopar de Nadal que any rere any li toca organitzar a la casa de la Vall. La il·lusió i la màgia d'aquestes dates s'han esfumat a mesura que han anat passant els hiverns, per això, ara que falten els pares, el seu únic propòsit ñés deixar d'organitzar la vetllada. Però els plans canvien quan un fenomen paranormal fa desaparèixer l'ingredient principal de l'escudella i el Cunyat es disposa a fer el seu tradicional discurs de Nadal.

Una atmosfera malenconiosa i càlida embolcalla 'Germanes' d'Imma Monsó, una novel·la editada per Univers que es llegeix en un sospir. Vaig decidir llegir aquest llibre després de les ressenyes de @momo.casiopea i @entrelinies.nesa i, la veritat, poca cosa puc afegir. La primera part d'aquesta historieta és un cant a la quotidianitat i la tendresa d'aquestes dates que, ens agradin o no, ens evoquen als records d'aquelles persones que ja no hi son. La Rita, la Germana, el Cunyat, els dos fills i la Palmira, una dona centenària que havia cuidat de la casa i dels pares, ens representen tant a les famílies atípiques com a les més normatives. I Monsó ens explica les seves anècdotes i confessions gairebé com una comèdia teatral carregada de diàlegs.

Ara bé, vaig perdre el fil quan la trama s'aparta de les germanes per posar el focus sobre el Cunyat, qui amb el propòsit d'any nou protagonitza un monòleg, per a mi, massa dens i filosòfic. Si no fos prou, el Nen s'afegeix amb un anunci que acaba per banalitzar l'alcoholisme.

Hauria pogut ser un d'aquells caramels nadalencs per rellegir de tant en tant, si més no, es queda com una lectura breu per devorar en una tarda.
Enlace: https://www.instagram.com/p/..