Les inseparables: 124

Moltes de les seves opinions eren subversives, però atesa la seva edat, les senyoretes la perdonaven. «Aquesta nena té personalitat», deien al col legi. »

En els libres, la gent es fa declaracions d'amor o d'odi obertament, gosen dir tot el que els passa pel cap, ¿per que no pot ser així a la vida real? 

Els meus plaers eren innombrables, però dificils d'explicar 

Un vespre, estirada sobre l'herba molla d'un prat, de cara a la lluna, em vaig dir: “Tot això són pecats!», però vaig continuar ben decidida a menjar, allegir, a dir, a fer i a somiar el que em rotés. 

I després va i, un dia, l'ànima i el cel s’entenebreixen i sentim com els remordiments, el pecat i la por s'allotgen dins nostre. 

Les nostres mares no ens permeten anar a passeig amb nois i riuen extasiades com beneites veient com ballem amb ells. Que ingènues!

Com havia odiat, als meus quinze anys, les classes de ball! Sentia un malestar indefinible, una mena de barreja entre mareig, cansament i tristesa, sense saber per quê. I des que em vaig adonar de l'objectiu que s'hi perseguia, encara m'hi vaig fer més refractària, em va semblar encara més irracional i humiliant que un qualsevol, en virtut d'un contacte casual, es considerés amb dret a influir sobre els meus estats d'änim... Segurament la majoria d'aquelles poncelles eren més ingènues que no pas jo, o tenien menys amor propi.