Un: quan la culpa et colpeja, és díficil trobar el teu camí. Dos: quan ja has arribat fins a Líbia o el Marroc, ja és massa tard per retrocedir, ja ets massa lluny de casa. I tres: no em mereixo que els ulls de la meva mare em mirin.
|
Un: quan la culpa et colpeja, és díficil trobar el teu camí. Dos: quan ja has arribat fins a Líbia o el Marroc, ja és massa tard per retrocedir, ja ets massa lluny de casa. I tres: no em mereixo que els ulls de la meva mare em mirin.
|
Jo volia agafar un camí per ajudar, perquè al darrere nostre no hi ha futur. He mirat enrere, i no n'hi ha.
|
...jo no volia venir a Europa.
|
Quan has de viure al bosc, siga a Tànger o a Nador, sempre hi ha un altre bosc que no es veu, un que cadascú porta en el seu cos
|
"Hoy ha muerto mamá. O quizá ayer. No lo sé. Recibí un telegrama del asilo" ¿El personaje de qué libro está hablando?