La plaza del diamante de Mercè Rodoreda
Asseguda de cara al mar, de vegades gris, de vegades verd, més que tot blau, aquella estesa d'aigua que es movia i vivia, d'aigua que enraonava, se m'enduia el pensament i em deixava buida.
|
La plaza del diamante de Mercè Rodoreda
Asseguda de cara al mar, de vegades gris, de vegades verd, més que tot blau, aquella estesa d'aigua que es movia i vivia, d'aigua que enraonava, se m'enduia el pensament i em deixava buida.
|