Un cadàver a la biblioteca de Agatha Christie
El telèfon de Miss Marple va sonar mentre s’estava vestint. El soroll la sobresaltà una mica. No era una hora usual perquè truquessin per telèfon. Tenia una vida tan tranquil·la i ordenada, que una trucada imprevista es convertia en un doll de conjectures plenes de possibilitats. «Caram», es va dir Miss Marple esguardant, perplexa, aquell estri excitat. «M’agradaria saber qui pot ser». De nou a dos quarts de deu era l’hora acceptada al poble per telefonar als veïns. |