 |
Mai havia llegit una novel·la en que el silenci tingués tant de pes en la història. Es podria dir que aquí el silenci és un protagonista més. Perquè se sent la seva llosa a l'ambient, va formant una atmosfera que traspassa les pàgines i que va evolucionant al costat dels altres personatges, condicionant tot el que passa al relat. És el silenci el que marca els ritmes i el que dóna forma a la narració. Al 1940, en un petit poble de la França ocupada, un senyor i la seva neboda es veuen obligats a allotjar a casa seva un oficial nazi. Com a forma de resistència, tots dos fan un acord de no dirigir-li la paraula a l'hoste, tot i que ell s'esforça per simpatitzar amb ells i demostrar-los que no és un enemic ells no cedeixen. I així, nit rere nit es forma un diàleg, aparentment d'una sola direcció, que no deixarà ningú indiferent. M'ha agradat molt aquest petit relat, és diferent, original, i amb unes reflexions que fan pensar molt. És d'aquells que deixen pòsit, vaig estar uns quants dies pensant en els personatges després d'acabar-lo. Encara més quan vaig saber la seva història. El seu autor va fer servir un pseudònim al publicar-lo el 1942, en plena guerra mundial, i ràpidament el llibre es va convertir en un símbol de resistència, circulant com la pólvora per tot el territori francès lliure i també, de forma clandestina, a la zona ocupada. Fins i tot van arribar a llençar exemplars en paracaigudes per encoratjar la població. Sens dubte cal llegir-ho. Una altra petita joia de la col·lecció 'Petits Plaers', no fallen. |
>
