 |
És una novel·la peculiar i m'hauria encantat que m'agradés més perquè que té una premisa molt atraient (igual que el títol i la portada). La narració orbita en torn el territori, que moltes vegades és l'autèntic protagonista (en especial la muntanya), i d'alguns dels seus habitants, ja siguin animals o humans. D'entre aquests, en general m'han agradat més els del passat que els del present. El punt fort és que la totes les narracióons estan connectades, ja sigui a través del lloc o de les persones, i que tracta temes profunds. al llarg de la novel·la podem veure els vincles entre els éssers humans amb la terra i viceversa, i d'aquests entre sí. M'encanta la primera part, perquè hi ha pàrrafs bellísims i l'autora té una manera de narrar molt original, però de cara al final l'estil se'm desinflava i se'm va fer pesat per tanta repetició i personatge emprenyat. Alguns capítols em semblen molt llargs, i encara que expliquen coses interessants, crec que sobren redundàncies i frases repetides. N'hi ha d'altres parts que directament penso que només serveixen per sumar pàgines. En general el llibre se m'ha fet llarg, encara que és ben curt (poc més de 200 pàgines —5 hores en versió audiollibre—). El lenguatge poètic li queda bé i fa que tot plegat s'envolti d'un aura màgica, però crec aquesta es perd una mica en els capítlos del present. Val a dir que he escoltat l'audiollibre, i la narradora ho fa força bé, però potser la història hagués guanyat amb un assortiment més ampli de veus. |
>
