 |
La polèmica està servida quan parlem de Sally Rooney. L'autora de qui s'ha fet més màrqueting en els darrers anys ha estat anomenada, amb tres novel·les publicades, "la veu d'una generació", així que molts vam comprar-la gairebé a cegues. 'On ets, món bonic', editat per @edicions_del_periscopi amb la traducció d'Octavi Gil Pujol, va entrar a casa el mateix dia que va arribar a la llibreria, però no ha estat fins ara que l'he llegit. Va ser l'escollida per acompanyar-me de vacances i la veritat és que, encara que sigui una opinió poc popular, no només l'he gaudit, sinó que ha aconseguit reconciliar-me amb la novel·la romàntica. 'On ets, món bonic' gira al voltant de la relació que l'Alice i l'Eileen, amigues de la universitat, mantenen per correu electrònic. La primera és una autora de renom que marxa a viure a un poble on només coneix a un noi de Tinder; mentre que la segona intenta sobreviure a un Dublín on, per oblidar la seva exparella, tonteja amb un amic de la infància. En un món amb un futur incert, les amigues s'agafen a les relacions afectives i sexuals per fugir d'aquest temps líquid. Buscant, com tothom, un món bonic entre tant de desencís. L'última novel·la de Rooney conserva el millor de 'Gent Normal': la representació de les relacions humanes d'una forma especial, fins i tot cinematogràfica, disseccionant la intimitat dels vincles afectius. És en l'amor i l'amistat on l'autora estableix un salvavides on agafar-se quan tot es desmunta. A més, la irlandesa ens parla obertament del pas entre la monogàmia i el poliamor, de religió o de salut mental, i això m'ha encantat, encara que no hagi acabat d'encaixar amb certes postures. Els criticats correus amb temes que ens preocupen als millenials: sí, no són versemblants en aquest context, els joves parlem d'això, però no per correu. S'hauria pogut fer més dinàmic en una conversa de bar, a un blog o un directe. En la meva humil opinió, s'han volgut tractar massa temes i s'ha quedat una visió massa superficial de tot plegat. No me'n penedeixo d'haver-lo llegit, és més, continuaré seguint de prop l'obra de Sally Rooney. |
>
