 |
La Marta Orriols és una autora catalana que em va captivar amb la seva primera novel·la Aprendre a parlar amb les plantes, he intentat no tenir expectatives amb la segona, Dolça introducció al caos, però ha estat inevitable. A Dolça introducció al caos ens trobem amb la Marta quan li comunica a la seva parella, el Dani, que no vol ser mare, aquest fet obre entre els dos una esquerda que els portarà a orbitar per uns llimbs plens de dubtes i indecisions que els impulsaran a repensar-se com a individus i com a parella. La història està narrada des del punt de vista de tots dos, per tant podem conèixer els pensaments i inquietuds tant del Dani com de la Marta, això ens dóna una visió molt complerta de tota la situació. D'una banda tenim el Dani, vol ser pare i ens ho deixa clar durant tota la història, al llarg de la novel·la anem desgranant petits traumes relacionats amb ell i els seus pares que ens ajuden a entendre algunes actituds i comportaments. Es el personatge amb el que més m'ha costat empatitzar, l'he trobat poc creíble en ocasions. Si que entenc els seus dubtes i el seu debat intern sobre la decisió unilateral que pren la Marta sense fer-lo partícip, per això em sorprèn la seva actitud tan poc autónoma en la relació, deixant-se portar per la Marta en tot moment. La Marta es l'altra part d'aquesta història, una dona que té clar el què vol, per davant de tot posa la seva vida laboral i trobo que es una actitud tan lícita com qualsevol altra. M'ha resultat molt més fàcil empatitzar amb ella, però també penso que s'equivoca excloent el Dani de les decisions que els afecten a tots dos. La forma de narrar de la Marta Orriols m'ha tornat a captivar, la manera d'expressar els sentiments i els pensaments dels personatges és, per a mi, el punt fort de la novel·la. No es que sigui una història que vulguis seguir llegint sense parar amb un argument trepidant, però si que vols seguir llegint sobre els sentiments i les emocions que senten els protagonistes. Es una obra molt intimista, per reflexionar, i per crear debat si la llegeixes en companyia com es el meu cas, on és més important el que sents llegint-la que la pròpia història en si. La he gaudit, però no tant com hagués volgut, com he comentat, he volgut evitar les expectatives, pero no ho he aconseguit i es algo que no ha beneficiat a la història. Tot i que m'ha agradat i la recomanaria i seguiré llegint a la Marta Orriols, és una de les meves escriptores actuals preferides i sempre és un plaer llegir-la. |
>
