 |
La casa, la més gran de Perdido, i el món paral·lel que creix al seu interior—la família, els negocis i alguna cosa més fosca—són els protagonistes de la tercera entrega de la saga Blackwater. A l'equador d'aquesta novel·la fraccionada en sis parts, McDowell fa córrer el rellotge per transportar les rivalitats a la nova generació de dones de la família Caskey. La Miriam i la Frances són ja dos adolescents molt diferents entre elles; mentre la primera és un reflex de l'àvia, qui l'ha criat i malcriat, la segona és malaltissa i fràgil, i tot apunta que, i igual m'equivoco, ha heretat algun sisè sentit de la banda materna. Però aquestes desavinences quotidianes passaran a un segon pla, primer quan un incident trasbalsi la tranquil·litat de la llar Caskey-Dammert i, segon, quan la matriarca proposi un viatge amb gairebé tota la família. Aquesta història em fa perdre la son, no puc deixar de llegir un capítol rere l'altre i el pitjor és que, quan tanco el llibre, sé que en tindré un altre, però d'aquí a uns dies. Els tocs que a la primera eren de terror crec que cada cop es transformen més en sanguinolents, i els personatges, tot i que crec que ja tenim als principals presentats, són en bona part rodons i els veiem créixer tal com progressa la història. En algunes ressenyes de l'anterior entrega vaig llegir crítiques que l'acusaven de ser un llibre sense trama, res més lluny de la realitat, on acompanyem la peculiar família en el seu dia a dia, però també en els esdeveniments, sobretot desgraciats, que els hi toca viure. A l'espera del que, pel títol, serà el llibre més mogut de tots. |
>
