Flavia Company, amb l'heterònim d'Andrea Maig, ens descriu la història d'amor tòxic entre dues dones, l'Ibana i l'Andrea. Una història narrada des de la perspectiva de la víctima, qui compara la seva relació amb un laberint del qual costa molt sortir-ne. Un pou cada vegada més profund i allunyat de la llum. L'agressora és comparada amb una planta carnívora que atreu mitjançant nèctar les seves presses, atrapant-les fins a la inevitable deglució. El llibre també reflecteix les seqüeles i danys psicològics que aquest tipus de relacions deixen en les víctimes. A més, l'obra m'ha sorprès amb nou microrelats amagats i aïllats de la trama que representen les diferents fases del maltracte (aïllament, ira, humiliació, etc). Lectura ràpida, colpidora i sense floritures, tot un encert. |