Gina

No sé per què vaig créixer amb la idea absurda que cada decisió, per xicoteta que fos, me canviaria el futur sense remei. Fins que em vaig adonar que controlem ben poca cosa, del futur, que sempre hi ha una part incontrolable que mos farà una marranada al quadre que tan bé ens semblava que mos estava quedant