 |
CATALÀ: Com no podia ser d'una altra manera, Xavier Bosch ha tret novel·la per Sant Jordi. I també, una vegada més, l'he tornat a llegir. Aquest cop, en aquesta relació d'amor-odi que mantinc amb l'autor, he gaudit amb la lectura. Toca un tema que és colpidor i dur, el tema dels nens robats, i Bosch fa una crítica a aquest escàndol que ha estat silenciat durant molts anys. També, segons l'autor, la novel·la és un homenatge, ple de reflexions, a la vida, la família, la parella i, sobretot, als germans. Hi ha una frase que m'ha encantat en referència a aquest amor fraternal i és aquesta: "Un germà és el tros d'infantesa que no perdràs mai". A través dels membres d'una família normal i corrent, i de la investigació periodística d'un dels germans, es construeix una història plena d'intriga i sentiments. Els personatges estan molt ben tramats, són molt variats i es complementen a la perfecció. Us el recomano si us ha agradat algun dels llibres que ha escrit anteriorment l'autor perquè aquest és una barreja de tots, hi ha sentiments i hi ha periodisme. Sou lectores de Xavier Bosch? Quina etapa seva us agrada més, la de "novel·lista-periodista" o la de "novelista-sentimental"? ESPAÑOL: Como no podía ser de otra manera, Xavier Bosch ha sacado novela para Sant Jordi. Y, también, una vez más, lo he vuelto a leer. Esta vez, en esta relación amor-odio que mantengo con el autor, he disfrutado de la lectura. Toca un tema que causa conmoción y es duro, el tema de los niños robados, y Bosch hace una crítica a este escándalo que ha sido silenciado durante muchos años. También, según el autor, la novela es un homenaje, lleno de reflexiones, a la vida, la familia, la pareja y, sobretodo, a los hermanos. Hay una frase que me ha encantado en referencia a este amor fraternal y es esta: "Un hermano es el trozo de infancia que no perderás nunca". A través de los miembros de una familia normal y corriente, y de la investigación periodística de una de los hermanos, se construye una historia llena de intriga y sentimientos. Los personajes están bien tramados, son muy variados y se complementan a la perfección. Os lo recomiendo si os ha gustado alguno de los libros que ha escrito anteriormente el autor porque este es una mezcla de todos, hay sentimientos y hay periodismo. Soléis leer a Xavier Bosch? Qué etapa suya os gusta más, la de "novelista-periodista" o la de "novelista-sentimental"? |
>
