La nieta del señor Linh de Philippe Claudel
Assegut en aquest banc que ha esdevingut, un indret petit i familiar, talment un tros de fusta al qual s'hagués aferrat al bell mig d'un gran torrent, turbulent i mai vist. I escalfa, estrenyent-lo contra el pit, l'últim plançó del brancam, que ara dorm un son sense por, sense melangia ni tristesa, aquell són de nadó retip, feliç de retrobar l'escalfor i la flongesa tèbia de la pell estimada i la carícia d'una veu amorosa.
|