Hem d'acollir les dones estrangeres: 3

Nascuda a Paris el 1803 de mare francesa i pare peruà, va viatjar sola; primer a Anglaterra per fugir del marit, després al Perú per reclamar l'herència del seu pare. La seva experiència com a dona sola i pobra que es mou pel món , la va empènyer a escriure aquest llibre per denunciar la situació de les dones estrangeres i exposar la seva idea per a la creació d'un entramat d'associacions que vetlli per elles.
Divideix el llibre en dues parts, una per parlar de com és arribar a un país sent dona, pobra i estant sola. L'altra dedicada als estatuts i normes de funcionament de l'associació per a dones estrangeres. A més aquesta edició inclou una recomanació de títols per saber més coses sobre l'autora i la seva filosofia i un apartat on s'explica la història de l'editorial.
Pràcticament des del començament l'he imaginada pujada a una tarima exaltant les masses; a vegades apassionada, amb exclamacions, dramàtica i roçant l'histrionisme, a vegades, amb un to més calmat apel·lant a la solidaritat i generositat de la humanitat amb referències a la virtut i a fer el bé que em recordaven més a la tribuna d'un pastor. Però la intenció era la mateixa: conscienciar la societat sobre el mal tràngol cruel que suposa per a moltes dones viatjar soles.
És considerada una de les precursores del feminisme, una iniciació que es nota en algunes contradiccions en les que cau. Per una part, es queixa dels prejudicis que compliquen que una dona viatji sola i per l'altra es queixa de la falta de pariarcat quan arriba al Perú o comenta la possibilitat de que algunes dones es vulguin aprofitar dels beneficis de l'associació. Unes idees que al principi em van sobtar, però que després vaig veure més clares quan em va venir al cap la imatge d'una dona encorsetada que lluita per desfer-se d'aquest encotillament. S'ha adonat que no és just que s'enfrenti a judicis de valor continuats per haver decidit viatjar sola sent dona i amb pocs recursos, però encara arrossega costums i pensaments de la societat que condemna. S'està traient el corsé però encara la condiciona.
En quan al conjunt d' associacions per a dones estrangeres és un projecte enorme, ideal i utòpic. Crec que és més un reflexe del que a ella li hauria agradat trobar-se quan arribava a un país nou que un projecte amb una viabilitat possible. Ara, és increïble veure com ho tenia tot perfectament pensat des de la manera d'organitzar la junta, a les funcions de l'associació passant per l'eslògan de la mateixa: virtut, prudència i publicitat.
Un llibre petit, i curtet que desconeixia per complet, que he llegit a poc a poc, i tornant enrere, a vegades, d'una autora força desconeguda amb una vida complicada però fascinant. Totalment recomanable si et ve de gust anar coneixent dones rellevants pel feminisme, i per la història en general.
Flora Tristan va ser greument ferida pel dispar d'una pistola que empunyava el seu marit al mig del carrer. Però, va sobreviure, va seguir escrivint i lluitant pels drets de les dones i la gent de classe obrera, i va morir el 1944 de tifus.