Azami, el club de la Mitsuko

Aki Shimazaki és una escriptora peculiar. Va néixer al Japó però ha viscut gran part de la seva vida al Canadà i, encara que escriu en francès, totes les seves històries i personatges són molt orientals. Acostuma a estructurar les seves obres en grups de cinc, amb novel·les curtes autoconclusives, sense un ordre concret de lectura i amb els mateixos personatges. La gràcia és que al llegir-les totes es forma una història completa que s'ha anat coneixent a poc a poc i des de diferents punts de vista. Té un estil que de primeres sembla simple i senzill, però és d'aquest tipus de narració en què importen molt els silencis, allò que no es diu, allò que es deixa entreveure. de vegades aquestes silencis diuen més que moltes paraules. Amb un to reposat i serè presenta situacions no tan plàcides com semblen a primera vista i planteja un munt de temes quotidians però incòmodes sobre els quals val la pena reflexionar.

Azami, el club de Mitsuko és el primer lliurament de la pentologia "L'ombra del card" i ens presenta a en Mitsuo, un pare de família amb una vida en què no tot és el que sembla a primera vista. Per mitjà de la seva rutina i el seu dia i dia l'autora parla de relacions familiars i de parella, d'ambicions i desitjos, de treball, del negoci del se.xe en la cultura japonesa, d'insatisfaccions i decisions... I també coneixem a la Mitsuko, una noia amb 'nom' de flor que es mostra molt enigmàtica i crec que tindrà molt més pes en les següents novel·les.

Aquest primer acostament m'ha agradat força, tot i tractar tots aquests temes és una lectura plàcida i tranquil·la, i m'ha deixat amb moltíssimes ganes de seguir amb la segona part que, per cert, ha tingut moltíssim èxit per tot el món. A més va d'una llibreria, o sigui que punt extra per voler llegir-la encara més. M'ha semblat un gran descobriment, així que us aniré explicant el que em semblen segons les vagi llegint totes.