Les gratituds

[CAST]
❤️Es un libro corto pero directo al corazón. Para mí, fue duro, se habla del deterioro de nuestros mayores, de la soledad que viven y por otro lado, hay dos historias bonitas de acogida por las cuales hay mucho que agradecer.
👵🏼Mischa es una mujer mayor que ya no puede valerse por sí sola en casa, sus miedos y una afasia (problema médico causado por un daño en las partes del cerebro responsables del lenguaje) la están paralizando. Toda su vida ha trabajado con el lenguaje y ahora le faltan palabras, las confunde y no las encuentra para expresar lo que quiere decir.
👩🏻Marie cuida de ella cuando puede pero llega un momento, en que ella sola no puede. Marie es más que una vecina porque desde muy pequeña Mischa la acogió en muchas ocasiones en las que se necesitaban. Ahora, ella misma está pasando por una situación inestable y está llena de dudas y sentimientos a flor de piel.
🗣️Otro personaje principal es Jerome, el logopeda del centro donde vivirá Mischa a partir de ahora. Desde el primer momento Jerome se tomará el caso de su paciente de una manera muy personal e intentará por todos los medios ayudarla no solo con su afasia sino con un tema que a ella le preocupa mucho y que tiene pendiente desde hace mucho tiempo.
💧Es un libro que me hizo llorar y me sacó más de una sonrisa a la vez. Lloras porque hay mucho sentimiento y ríes por las genialidades del lenguaje que utiliza la autora y por las ideas de Mischa.
🪮Hay una escena que me recordó mucho a mi padre. Mischa le pregunta a Maria: ¿𝘠𝘢 𝘵𝘦 𝘱𝘦𝘪𝘯𝘢𝘴? Marie tiene el pelo rizado y Mischa es muy insistente con que se peine. Yo también tengo el pelo rizado y la obsesión de mi padre era la misma, que no me peino. Esa escena me llenó de nostalgia y me hizo echar de menos esa pregunta.
👍Capítulos cortos, una buena historia con un final muy bonito y narrativa sencilla e increíble que emociona y saca sonrisas. Una novela para reflexionar y no olvidar.


[CAT] ❤️És un llibre curt però directe al cor. Per a mi, va ser dur, es parla de la deterioració dels nostres majors, de la solitud que viuen i d'altra banda, hi ha dues històries boniques d'acolliment per les quals hi ha molt a agrair.
👵🏼Mischa és una dona major que ja no pot valer-se per si sola a casa, les seves pors i una afàsia (problema mèdic causat per un mal en les parts del cervell responsables del llenguatge) l'estan paralitzant. Tota la seva vida ha treballat amb el llenguatge i ara li falten paraules, les confon i no les troba per a expressar el que vol dir.
👩🏻Marie cuida d'ella quan pot però arriba un moment, en què ella sola no pot. Marie és més que una veïna perquè des de molt petita Mischa la va acollir en moltes ocasions en les quals es necessitaven. Ara, ella mateixa està passant per una situació inestable i està plena de dubtes i sentiments a flor de pell.
🗣️Un altre personatge principal és Jerome, el logopeda del centre on viurà Mischa a partir d'ara. Des del primer moment Jerome es prendrà el cas de la seva pacient d'una manera molt personal i intentarà per tots els mitjans ajudar-la no sols amb la seva afàsia sinó amb un tema que a ella el preocupa molt i que té pendent des de fa molt temps.
💧És un llibre que em va fer plorar i em va treure més d'un somriure alhora. Plores perquè hi ha molt de sentiment i rius per les genialitats del llenguatge que utilitza l'autora i per les idees de Mischa.
🪮Hi ha una escena que em va recordar molt al meu pare. Mischa li pregunta a Maria: 𝘑𝘢 𝘦𝘵 𝘱𝘦𝘯𝘵𝘪𝘯𝘦𝘴? Marie té els cabells arrissats i Mischa és molt insistent per a que es pentini. Jo també tinc els cabells arrissats i l'obsessió del meu pare era la mateixa, que no em pentino. Aquesta escena em va portar molta nostàlgia i em va fer trobar a faltar aquesta pregunta.
👍Capítols curts, una bona història amb un final molt bonic i narrativa senzilla i increïble que emociona i treu somriures. Una novel·la per a reflexionar i no oblidar.