 |
Ja sé que no és bo començar una ressenya així, però és el que he pensat quasi des de les primeres pàgines d'aquesta Ella de Damià del Clot: estic davant d'una de les millors lectures publicades per Llibres del Delicte últimament. I per què dic això? Per la sorpresa dels primers capítols, per la intriga que m'han generat i per la sensació que he tingut que estava davant d'una lectura diferent. Amb el pas de les pàgines, aquesta sensació s'ha convertit en realitat i la intriga ha crescut més quan han començat a parlar d'Ella. Tothom se la posa en la boca i el lector no sap qui és, però sap pel títol, que és important i determinant. La pregunta ja està creada. El misteri està sobre la taula; un més, ja ho veureu, doncs en aquests capítols inicials es crearan uns quants. «La política era un sistema de protecció de les elits. Les lleis tendien a ser tan complicades que la majoria dels mortals mai seria capaç d'entendre-les». Després de tota aquesta sorpresa i intriga inicial arribem a un punt de mitja tranquil·litat, com un vals d'espera, on saps que la cosa només pot esclatar en qualsevol moment. Ben entrada la meitat de la lectura coneixerem a Ella des de la seva infància fins a la seva adolescència. És una història difícil de catalogar per un pare. Intentaré dir que és dura, cruel, dramàtica i molt colpidora. Algunes vegades donen ganes d'escanyar a algú, d'entrar dintre del llibre i solucionar el problema d'una vegada. «La democràcia, es deia, era impossible. El ferotge control que exerceixen les grans famílies instal·lades en el poder sobre tots els espais socials fa que també els sistemes polítics estiguin subordinats als seus desitjos». Coneguda Ella i les seves circumstàncies la novel.la entra en un punt molts interessant, doncs crec que en aquesta part estan realment les motivacions que en Damià del Clot esgrimeix per escriure el text. Són molt el temes tractats; és molta la crítica al sistema i penso que ho fa des de l'experiència, doncs no en va en Damià és advocat, però també des de fa uns anys és alcalde de Vilassar de Mar on ha estat un dels promotors, junts amb Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, d'un certamen negrecriminal, Vilassar de Noir, que per cert surt en les últimes pàgines del llibre, que es celebra al principis del mes de novembre i que a la seva última edició va demostrar una gran volada consolidant-se com un dels gran festivals de novel.la negra. «La gent només seu a parlar si veu sang. O si hi ha morts». M'ha colpit la frase que us comparteixo. Serà realment així? I ja sabeu del que estic parlant en el moment actual. També he sentit molts debats a la radio que parlen del mateix i acaben amb la mateixa conclusió. Espero, de veritat, que la solució no passi per això. Però no penseu que la novel.la tracta el tema. Sóc jo lector que he fet aquesta lectura i ja em perdonarà l'autor si no ha estat la correcta. Potser el pitjor del llibre és la portada. al principi de la lectura la mirava sense entendre res. Un cop passada la meitat de la lectura l'he entès, però no m'ha convençut. Per a mi, perdoneu, aquesta imatge no és la més significativa de la novel.la, tampoc crec que sigui del tot atraient i inclús pot fer que algun lector es tiri enrere al escollir el llibre per fer una interpretació esbiaixada de la novel.la. Potser les motivacions de les que parlava abans podrien generar una millor imatge que expliqués millor el llibre. I la novel.la entra en la seva part de resolució i, com no podia ser d'una altra forma, tota la intriga i tot el misteri d'aquells primers capítols, inclosa a Ella es desvelaran per fer entendre al lector el perquè de tot plegat. Fascinant!!! Un trencaclosques molt ben pensat que posa la cirereta a una bona lectura. Enlace: https://crucesdecaminos.blog.. |
>
