 |
Per on puc començar que no es quedi curt i no arribar a ser massa extensa. Per on puc començar que no es quedi curt i no arribar a ser massa extensa. Us escric primer la meva opinió personal i seguidament la sinopsis. [O P I N I Ó] Portava molts mesos que no trobava un llibre que m'agradès tant. Un llibre que quan no quedava un altre remei i l'havies de deixar per fer altres coses, quedava gravat a la memòria i amb ganes de retornar-lo a agafar. Recentment l'editorial Volcano l'ha editat en castellà com a "Viento salvaje", per aquelles persones que no teniu el català familiaritzat. Un llibre que no deixa indiferent, que se't gela la sang i deixa de fluir per segons. Un llibre que sents el fred glaçat d'aquell fatídic Cap d'Any i el vent que et congela el rellotge. Un rellotge que s'atura pàgina a pàgina. Sembla un thriller en estat pur. M'ha agradat molt conèixer més a fons la tragèdia que va sucumbir el Pirineu Català i totes les històries que en Jordi Cruz ha exposat en aquest llibre. Ha hagut un abans i un després d'aquest llibre. Jo dos anys enrere abans de marxar a Londres, m'havia proposat realitzar el repte dels "100 cims". I anava a la muntanya sola, sense por i sense res d'experiència. Ara ho viuré d'una altra manera. Ara tindré respecte a la muntanya, ara si un cim no el puc realitzar no és un repte perdut, hi hauran més dies per tornar-lo a intentar. «La passió sense respecte és sinònim de riscos innecessaris i que el respecte sense passió no t'omple una vida». «Res del que val la pena a la vida es pot fer sense passió, però tampoc sense respecte. I a la muntanya, el respecte té múltiples cares: el respecte per considerar si tens la tècnica necessària abans d'enfrontar-te a un objectiu, el respecte pels companys d'expedició, el respecte per la natura, per la gent que viu a les regions on vas i, lògicament, el respecte físic per la muntanya». «No sabien si avançaven a esquerra o dreta, amunt o avall. Amb prou feines es podien mantenir dempeus els uns a prop dels altres i sovint els cops de vent els feien caure. El soroll del vent, un xiulet agut i constant, impedia que poguessin comunicar-se entre ells, de manera que només podien cridar, cridar ben fort a cau d'orella mentre tenien la sensació de trobar-se en un infern de neu, vent i fred, molt de fred». «Torb, un vent que mata». [SINOPSIS] 3 nits de torb i 1 Cap d'Any és un relat intens de l'episodi de torb que assolà el Pirineu, de forma terrible i sobtada, els darrers dies de l'any 2000. El vent, la neu i una baixada brusca de les temperatures provocaren la tragèdia de muntanya més important que es recorda al Pirineu català. Diversos grups d'excursionistes s'hi trobaren atrapats, sobretot al voltant del cim del Balandrau. Amb un ritme àgil i viu que atrapa el lector, aquest llibre és la narració, hora per hora, d'aquells dies i les seves nits. |
>
