Dames invisibles de Mary Elizabeth Braddon
-Ida, amor meu, torna! No et tinc por! T'estimo! Torna! Torna! Em vaig precipitar cap a la porta I la vaig obrir d'una revolada. Algú menava un llum pel passadís. A terra, fora de la porta de la cambra de vetlla, hi havia un embalum:el cadàver, amb la seva mortalla. Morta, morta, morta. |